Una història rocambolesca

Tintín Márquez va accedir al càrrec de manera sobtada el 6 de desembre passat, després de la inesperada sortida del portuguès Carlos Queiroz a un mes per a l’inici del torneig. El seu coneixement del futbol local el van portar a ser l’escollit per dirigir aquesta banqueta, ja que des del 2018 estava al capdavant de l’Al-Wakrah, un dels conjunts capdavanters de la lliga qatariana i al qual tornarà en els pròxims dies. El tècnic català va voler envoltar-se de persones de la seva confiança, i per això va trucar a Luis García, perquè fos el segon entrenador. Així doncs, un mes després de ser destituït com a tècnic de l’Espanyol, l’asturià se’n va anar a Qatar a provar sort, i no li ha anat gens malament. Ha tornat amb un títol sota el braç.

La relació d’amistat i admiració entre tots dos ve de lluny. El tècnic, de 62 anys, després de fer-se càrrec dels juvenils i del segon equip blanc-i-blau, va assumir la banqueta del primer equip de l’Espanyol el 2008. Luis García, aleshores amb 27 anys i titular indiscutible d’aquell conjunt, va ser un dels defensors perquè el català fos el relleu d’Ernesto Valverde. Només va durar 13 partits, però la relació no s’ha trencat. La sinergia entre el mestre i l’alumne s’ha vist ara plasmada al camp, implementant les seves idees i el seu joc per portar Qatar a la glòria. La seva etapa en la selecció qatariana s’ha saldat amb set victòries, un empat i només una derrota. Dues llegendes de l’Espanyol que triomfen lluny de Cornellà-el Prat, on no han trobat el seu lloc.