Ramis, de final en final
Espanyol. El tècnic blanc-i-blau, molt qüestionat pels resultats que ha obtingut fins ara, podria jugar-se la continuïtat contra el Mirandés
L’Espanyol continua sense reaccionar i l’objectiu de l’ascens es va difuminant. Ni els resultats acompanyen ni la imatge de l’equip dona senyals de vida. Luis Miguel Ramis està en el punt de mira. La derrota contra el Racing de Santander (2-0) va fer créixer, encara més, els dubtes al voltant de la figura del tècnic tarragoní, que encara no ha aconseguit guanyar cap partit fora de casa des que es va fer càrrec de l’equip. Els rumors d’una possible destitució del català han tornat a sonar amb força. De moment, però, el club ha decidit no moure fitxa, i Ramis s’asseurà a la banqueta contra el Mirandés. Una nova prova de foc per a la seva supervivència al capdavant del conjunt blanc-i-blau.
Aquest cop, l’entrenador periquito s’ho podria jugar tot a una carta, en un duel en què es tornarà a viure un ambient de màxima tensió. La parròquia espanyolista, descontenta tant amb els jugadors com amb Ramis i la gestió de Chen Yansheng, mostrarà, un cop més, el seu malestar amb la situació que viu el club. Tampoc no van ajudar gens a calmar els ànims les declaracions que va fer el tècnic després de la desfeta a El Sardinero, on va deixar oberta la possibilitat de no ascendir. “S’ha de continuar sumant punts i arribar el més amunt possible. Crec que l’equip és capaç. Si no ho és? Doncs haurem de jugar un play off per jugar a primera divisió. Que tampoc hi arribem? Doncs no haurem fet una bona feina i marxarem decebuts.” Unes paraules que costen de digerir, tenint en compte que l’objectiu era, i continua sent malgrat els pobres resultats, l’ascens directe a la màxima categoria. En la roda de premsa prèvia al matx contra el Mirandés, Ramis va voler matisar aquestes declaracions. “No volia enviar un missatge pessimista. No ho soc, però si seguim en una mala dinàmica no ho aconseguirem. Els jugadors són conscients que cal baixar al fang. No guanyarem per art de màgica, cal lluitar.”
Balanç pobre a domicili
Les estadístiques no enganyen i ara per ara deixen palès que el conjunt blanc-i-blau continua a anys llum del propòsit que s’havia marcat a l’inici del curs. L’equip genera molts de dubtes, sobretot lluny de Cornellà-El Prat. Hem de retrocedir fins al 5 d’octubre contra el Cartagena (0-2) per veure el darrer triomf a domicili, encara amb Luis García al capdavant de l’equip. Des d’aleshores, cinc derrotes i tres empats. Dit d’una altra manera, l’Espanyol només ha sumat tres dels darrers 24 punts en joc lluny de l’Stage Front Stadium. Una dinàmica només comparable a la de l’Andorra i l’Amorebieta, els dos darrers classificats de segona divisió. Si només tinguéssim en compte els resultats a domicili, l’Espanyol ara mateix ocuparia la 13a posició en la taula, un fet que per al tècnic fa lògica la reacció de l’afició: “Entenc que estiguin enfadats. Volen veure el seu equip més amunt i una cosa més contínua en el temps, però jo no enviaré cap missatge negatiu. Ara l’ampolla és mig plena i jo intentaré omplir-la del tot.” Ramis, en sis partits a domicili, només ha aconseguit sumar tres punts (cap victòria, tres empats i tres derrotes).
Millora a casa
La situació canvia radicalment a l’Stage Front Stadium, on només han perdut un duel aquesta temporada . Va ser el 20 d’octubre contra el Leganés (0-1). En total, s’han sumat 28 punts de 39 possibles. Ramis, amb quatre victòries i dos empats, encara no coneix la derrota a casa. Sobre aquesta diferència entre jugar a domicili i fer-ho davant l’afició també en va parlar. “No crec que la diferència sigui l’actitud, que és bona. El que passa és que no sabem llegir els partits, no ens adaptem o no ens adonem del que tenim davant. El que entrenem durant la setmana no es veu reflectit en els partits. No competim, durant els 90 minuts, al màxim nivell. Per estar a dalt i tenir opcions a tot, hem de ser ferms i insistir. Som a temps de tot i de res.”
Des de fa setmanes, cada partit està marcat en vermell en el calendari. Fins ara, s’han deixat escapar moltes oportunitats per aprofitar les ensopegades dels rivals directes i situar-se més amunt de la taula. Malgrat tot, l’Espanyol és cinquè, a quatre punts de l’ascens directe. Aquest dissabte, una nova final, amb Ramis a la banqueta. Veurem fins on aguanta. És a les seves mans.
