Aquest Espanyol és capaç del millor, però també del pitjor. Ahir ho va tornar a demostrar en un Stage Front Stadium que va registrar la millor assistència de la temporada, amb 22.472 espectadors que volien celebrar la tercera victòria consecutiva després de l’heroica remuntada a Ipurua. Era el dia per donar continuïtat a la bona ratxa de resultats i consolidar-se en la segona posició de la taula. No va ser així. El quadre espanyolista va fer un pas enrere, amb un partit molt gris i insípid. De res va servir el potencial ofensiu que disposa l’equip blanc-i-blau. En la primera part, els de Luis Miguel Ramis no van ser capaços de xutar ni una vegada entre els tres pals. Només a pilota aturada van poder generar sensació de perill. En la represa, l’equip va sortir amb unes altres intencions, però la millora va ser insuficient. Nova decepció entre la parròquia periquita, que va tornar a expressar amb xiulets el seu malestar amb el joc de l’equip.

Per a aquest duel, Ramis va introduir dos canvis. Un d’obligat. La lesió de Pacheco va donar l’oportunitat a Joan García, que tot i que no va tenir molta feina sota pals, la que va tenir la va resoldre a la perfecció. També va sortir d’inici Salvi al mig del camp, en detriment de Jofre. El primer temps va ser d’allò més ensopit. Ni l’Espanyol ni l’Osca trobaven la manera de generar perill. Molt futbol al mig del camp i poca contundència a les àrees. Al començament de la represa, Ramis no es va esperar a fer el primer canvi. Pere Milla va abandonar el terreny de joc per donar entrada a Lazo, l’heroi al feu de l’Eibar i que ahir va desaprofitar una molt bona oportunitat per tornar a marcar (66’). La més clara, però, va arribar de les botes de Braithwaite, que va veure com l’experiquito Álvaro Fernández va atrapar la pilota sobre la mateixa línia de gol (56’). La diana es va resistir.