Després de l’empat sense gols contra l’Osca a l’Stage Front Stadium, l’Espanyol va tornar a caure de posicions d’ascens directe, fins al tercer lloc. Un fet ja habitual en la renyida lluita per pujar a primera divisió. L’Eibar, que havia perdut la segona plaça després de perdre contra el conjunt de Ramis a casa, va recuperar-la guanyant a Butarque, al camp d’un líder Leganés que encadena dues derrotes i ajusta més la part alta. Era una jornada clau per a un equip blanc-i-blau que sap que no es pot adormir. En tota la competició ha dormit fins a vuit de les 29 jornades en ascens directe. La resta de jornades, l’equip no ha baixat mai de posicions de promoció d’ascens, només en la primera jornada després d’empatar al camp de l’Albacete (1-1) i van posar-se tretzens a la taula. Una situació provisional.

L’enèsima oportunitat perduda

Després de l’empat contra els aragonesos, els blanc-i-blaus es van quedar amb la sensació d’haver desaprofitat una altra oportunitat per donar un cop de puny sobre la taula, ensenyar el poder de l’equip i afegir pressió a tots els aspirants a les dues primeres places. Al mes de desembre, ja amb Ramis a la banqueta, l’Espanyol va perdre una ocasió perfecta per distanciar-se tres punts respecte al Leganés, l’Sporting i el Valladolid. No va poder guanyar el tercer partit consecutiu i va perdre contra l’Oviedo (2-0), cosa que li va impedir dormir en posicions d’ascens. Una tònica que s’ha anat repetint al llarg de la temporada i que sembla que no acaba de revertir Ramis. L’Osca no va necessitar gaire per sumar un punt contra els catalans, que han de millorar els seus registres si no volen perdre el tren de l’ascens directe a primera, un any més molt car.