Després de més de dues dècades en el futbol modest, en què ha celebrat més èxits que derrotes i ha forjat joves futbolistes, a Manolo González, als seus 45 anys, li ha arribat l’oportunitat de la seva vida. En la seva primera experiència al futbol professional, el tècnic gallec té al davant un repte majúscul: aconseguir que l’Espanyol torni a ser equip de primera. Una responsabilitat que assumeix sense por i convençut de les seves capacitats i fortaleses. Ningú li ha regalat res, i ara vol recollir els fruits de tot el camí recorregut.

Nascut a Folgoso do Courel (Lugo) el 14 de gener del 1979, aviat es va mudar amb tota la seva família a Barcelona, on es va convertir en futbolista fins als 21 anys, quan ho va haver de deixar per una greu lesió que el va apartar dels terrenys de joc i el va acostar a les banquetes. Es va iniciar en el futbol formatiu del FC Martinenc i el juvenil del CE Sant Gabriel i del Badalona, per després anar-se’n a la Muntanyesa, on va arribar a disputar el play-off d’ascens a Segona B, i fer-se, llavors sí, càrrec del primer equip del Badalona, on va coincidir amb Robert Simón, integrant d’aquell equip que la temporada 2019-20 va guanyar el Getafe en la segona eliminatòria de la copa. Ara a les files del Cornellà, Simón només té bones paraules quan rememora aquella etapa que va compatir amb Manolo González. “Els records són magnífics. Amb ell com a tècnic vaig gaudir molt i vaig aprendre molt de futbol. Em va ajudar a veure el futbol des d’una altra perspectiva, a saber comprendre el joc i adaptar-me a diferents posicions dins el camp.”

Robert Simón, que anys més tard continua mantenint una relació excel·lent amb ell, creu que “es mereixia una oportunitat així” i que, fins i tot, “li arriba una mica tard”. “Ja havia fet prou mèrits per agafar un projecte d’aquesta envergadura abans. El veig preparat de sobres per aconseguir l’ascens. L’Espanyol està en bones mans. Segur que aprofita aquesta oportunitat al màxim”, assegura l’extrem badaloní. Simón també elogia Manolo per la seva capacitat “de treure el millor dels seus futbolistes” i la relació que té amb els seus jugadors. “És una persona molt directa, que sempre diu el que pensa. A vegades al jugador li sobta, però ell sempre va amb la veritat per davant i el jugador ho agraeix.”

Durant tots aquests anys, el tècnic gallec va estar compaginant el seu treball a les banquetes amb la feina com a conductor d’autobusos de línia. No va ser fins al 2018 que va deixar de banda l’autobús per dedicar-se exclusivament al futbol, ja que va emprendre una nova aventura a l’Ebro, abans de tornar altre cop a Badalona dues temporades més i, posteriorment, dirigir la Penya Esportiva d’Eivissa. La seva gran feina al capdavant d’aquest club li va brindar l’oportunitat de fer-se càrrec de l’Espanyol B, des d’on ha fet el salt més important de la seva llarga trajectòria a les banquetes.