Un entrenador amb ofici

Després de més de dues dècades en el fut­bol modest, en què ha cele­brat més èxits que der­ro­tes i ha for­jat joves fut­bo­lis­tes, a Manolo González, als seus 45 anys, li ha arri­bat l’opor­tu­ni­tat de la seva vida. En la seva pri­mera experiència al fut­bol pro­fes­si­o­nal, el tècnic gallec té al davant un repte majúscul: acon­se­guir que l’Espa­nyol torni a ser equip de pri­mera. Una res­pon­sa­bi­li­tat que assu­meix sense por i con­vençut de les seves capa­ci­tats i for­ta­le­ses. Ningú li ha rega­lat res, i ara vol reco­llir els fruits de tot el camí recor­re­gut.

Nas­cut a Fol­goso do Cou­rel (Lugo) el 14 de gener del 1979, aviat es va mudar amb tota la seva família a Bar­ce­lona, on es va con­ver­tir en fut­bo­lista fins als 21 anys, quan ho va haver de dei­xar per una greu lesió que el va apar­tar dels ter­renys de joc i el va acos­tar a les ban­que­tes. Es va ini­ciar en el fut­bol for­ma­tiu del FC Mar­ti­nenc i el juve­nil del CE Sant Gabriel i del Bada­lona, per després anar-se’n a la Mun­ta­nyesa, on va arri­bar a dis­pu­tar el play-off d’ascens a Segona B, i fer-se, lla­vors sí, càrrec del pri­mer equip del Bada­lona, on va coin­ci­dir amb Robert Simón, inte­grant d’aquell equip que la tem­po­rada 2019-20 va gua­nyar el Getafe en la segona eli­mi­natòria de la copa. Ara a les files del Cor­nellà, Simón només té bones parau­les quan reme­mora aque­lla etapa que va com­pa­tir amb Manolo González. “Els records són magnífics. Amb ell com a tècnic vaig gau­dir molt i vaig apren­dre molt de fut­bol. Em va aju­dar a veure el fut­bol des d’una altra pers­pec­tiva, a saber com­pren­dre el joc i adap­tar-me a dife­rents posi­ci­ons dins el camp.”

Robert Simón, que anys més tard con­ti­nua man­te­nint una relació excel·lent amb ell, creu que “es merei­xia una opor­tu­ni­tat així” i que, fins i tot, “li arriba una mica tard”. “Ja havia fet prou mèrits per aga­far un pro­jecte d’aquesta enver­ga­dura abans. El veig pre­pa­rat de sobres per acon­se­guir l’ascens. L’Espa­nyol està en bones mans. Segur que apro­fita aquesta opor­tu­ni­tat al màxim”, asse­gura l’extrem bada­loní. Simón també elo­gia Manolo per la seva capa­ci­tat “de treure el millor dels seus fut­bo­lis­tes” i la relació que té amb els seus juga­dors. “És una per­sona molt directa, que sem­pre diu el que pensa. A vega­des al juga­dor li sobta, però ell sem­pre va amb la veri­tat per davant i el juga­dor ho agra­eix.”

Durant tots aquests anys, el tècnic gallec va estar com­pa­gi­nant el seu tre­ball a les ban­que­tes amb la feina com a con­duc­tor d’auto­bu­sos de línia. No va ser fins al 2018 que va dei­xar de banda l’autobús per dedi­car-se exclu­si­va­ment al fut­bol, ja que va empren­dre una nova aven­tura a l’Ebro, abans de tor­nar altre cop a Bada­lona dues tem­po­ra­des més i, poste­ri­or­ment, diri­gir la Penya Espor­tiva d’Eivissa. La seva gran feina al cap­da­vant d’aquest club li va brin­dar l’opor­tu­ni­tat de fer-se càrrec de l’Espa­nyol B, des d’on ha fet el salt més impor­tant de la seva llarga tra­jectòria a les ban­que­tes.