Després d’una temporada irregular i inestable, amb tres canvis d’entrenador, l’Espanyol ha acabat la lliga regular en quarta posició. No s’ha assolit, doncs, el principal objectiu, que era l’ascens directe. Encara, però, no s’han esvaït les possibilitats de pujar a primera divisió. Hi ha una via oberta, que és la del play-off. Una promoció sempre incerta, però que als blanc-i-blaus els arriba en un dels millors moments del curs. Amb Manolo González a la banqueta, els blanc-i-blaus han aconseguit el que no havien pogut aconseguir ni amb Luis García ni amb Luis Miguel Ramis, una solidesa defensiva que pot ser crucial. L’Espanyol encadena 16 partits sense perdre, en els quals ha encaixat només nou gols i ha deixat la porteria a zero en nou ocasions. Uns números que donen moltes esperances a tota la parròquia blanc-i-blava, malgrat tot el soroll que hi ha al voltant de l’entitat per la que consideren una mala gestió del president Chen.

En la darrera jornada de la lliga regular, l’Espanyol va aconseguir calmar els ànims abans d’afrontar el tram decisiu de la temporada. La victòria contra el Cartagena, que no s’hi jugava res, va reforçar l’autoestima d’uns jugadors que van oferir unes prestacions en atac que feia temps que no es veien. I és que l’Espanyol no perdia, però també és cert que li costava moltíssim marxar del camp amb els tres punts per la falta de contundència en els metres finals. Des del 24 de febrer, contra l’Eibar, que no marcaven tres gols en un matx. Tretze jornades després, van tornar a golejar el rival, gràcies a les dianes de Puado, Braithwaite i Melamed, tres futbolistes que han de tenir un paper transcendental en aquest play-off.

La primera pedra que es trobaran en el camí és l’Sporting de Gijón, equip que ha aconseguit colar-se en les semifinals de la promoció d’ascens com a cinquè classificat aprofitant la derrota del Racing de Santander i aconseguint una victòria per la mínima contra l’Eldenc amb un gol de Roque Mesa (57’). Amb l’Eibar i l’Oviedo també de ple en aquesta pugna per pujar a primera, a priori, el conjunt asturià sembla el rival més fàcil de batre. Ara bé, val més no confiar-se. De fet, és l’únic equip al qual no han aconseguit guanyar aquesta temporada. Encara amb Luis García a la banqueta, en la jornada 13 van perdre 2-0 a domicili, amb gols de Juan Ferney Otero i l’ex blanc-i-blau Víctor Campuzano. En la segona volta, no van passar de l’empat a 0 a Cornellà-el Prat. Un partit que es va disputar fa tot just un mes, el 5 de maig.

Catalans i asturians s’enfrontaran aquest diumenge (21 h) en l’anada de les semifinals a El Molinón. El partit de tornada serà el dijous següent, a la mateixa hora, a l’Stage Front Stadium. En cas d’empat a gols un cop superada la pròrroga, el quadre espanyolista seria el que passaria a la gran final per haver quedat més ben classificat. Moment de no fallar.