Tocarà remuntar a l’Stage Front Stadium
Espanyol. Els blanc-i-blaus perden la primera batalla al Carlos Tartiere i estan obligats a guanyar diumenge que ve si volen tornar a primera divisió
Oviedo 1 Espanyol 0
OVIEDO:Leo Román, Luismi (Homenchenko, 79’), Viti, Colombatto, Dani Calvo, Alemao (Borja, 79’), Luengo, Seoane, Sebas Moyano (Bretones, 61’), Paulino (Dubasin, 34’), Pomares (Masca, 61’).ESPANYOL:Joan Garcia, Oscar Gil (Keita Balde, 77’), Calero, Cabrera, Puado (Sergi Gómez, 63’), Keidi Bare, Brian Olivan (Pere Milla, 76’), Gragera, Jofre (Salvi Sánchez, 62’), Aguado (Melamed, 62’), Braithwaite.GOLS:1-0 (72’) Alemao.ÀRBITRE:Arcediano Monescillo.T.G.:Luismi, Óscar Gil i Keita Balde.T.V.:Cap.PÚBLIC:29. 297 espectadors al Carlos Tartiere.Garrotada al Carlos Tartiere. Després de divuit partits consecutius sense conèixer la derrota, ahir va arribar el dia en què aquesta espectacular ratxa es va trencar. Per primera vegada des que va agafar l’equip el mes de març passat, Manolo González se’n va anar amb les mans buides. Va viure l’altra cara de la moneda, amb una derrota que arriba en el pitjor moment del curs. Amb l’ascens en joc, i contra un rival rocós, sòlid i que no regala res. Tocarà remuntar diumenge que ve (18.30 h) a l’Stage Front Stadium, en plena revetlla de Sant Joan. Només val la victòria. El feu blanc-i-blau ha de ser una autèntica olla de pressió, com ho va ser ahir l’estadi del conjunt asturià, amb més de 29.000 ànimes empenyent el seu equip.
En una final de la promoció d’ascens, els detalls marquen la diferència. Ho són tot. I ahir es va fer palès. Joan Garcia, protagonista fins aleshores per les seves espectaculars i decisives intervencions que han portat el seu equip fins aquí, no va tenir el dia. Un error seu en l’intent de blocar una pilota va servir amb safata el gol a Alemão (72’), que va avançar l’Oviedo en aquest primer assalt de la gran final. 1 a 0 i encara gràcies. A instàncies del VAR es va anul·lar un altre gol dels locals per fora de joc de Masca (80’). Després d’una segona part per oblidar, l’Espanyol marxa viu d’Astúries, però tocarà patir per tornar un any després a la màxima categoria del futbol estatal. Ningú ha dit que seria fàcil.
Inici elèctric
Després de dos partits consecutius repetint el mateix onze titular, el tècnic blanc-i-blau hi va introduir alguna variant. Les novetats van ser Óscar Gil, que va entrar pel sancionat Omar; Brian Oliván a l’altre lateral per Pere Milla, i Aguado va tornar a la titularitat en detriment de Nico Melamed. Els primers minuts dels periquitos van ser bons. Declaració d’intencions d’un equip que va saltar a la gespa valent i agressiu. Res d’especular. En el minut 2, Jofre ja va vorejar el gol amb una rematada massa creuada després de rebre una passada de Braithwaite. Aquest inici elèctric no va espantar l’Oviedo, que també va disposar de bones ocasions per obrir la llauna. La més clara, una rematada a l’àrea petita d’Alemão que, miraculosament, no va acabar al fons de la porteria. En els darrers compassos, l’equip asturià en va tenir una altra amb un xut ras de Seoane des de la frontal que va sortir ajustat al pal. Primera part marcada per la màxima igualtat i intensitat. A l’Espanyol li va faltar més contundència i clarividència en els metres finals per generar més sensació de perill.
Davallada física
En el segon temps, tot va canviar. El triple canvi a les files de l’Espanyol, amb l’entrada de Melamed, Sergi Gómez i Salvi per Aguado, Jofre i Puado, no va ser encertat. L’equip blanc-i-blau es va descentrar, i el rival ho va saber aprofitar. Molt més incisiu en atac, l’Oviedo va trobar el premi en el minut 72 amb el gol d’Alemão. Seoane va picar una falta, i Joan Garcia es va treure de sobre una pilota, que va deixar morta al cor de l’àrea. Els periquitos, morts tant físicament com anímicament, van veure com en el minut 80 Masca feia el segon amb una gran rematada de cap. Aquest cop, van estar de sort. L’acció es va anul·lar per fora de joc.
Derrota per la mínima que permet continuar creient en l’ascens. L’Espanyol ho té a les seves mans. Serà difícil, però no impossible. Només cal una victòria davant l’afició.
