23 de juny del 2024. Una data que quedarà en la memòria de tota la parròquia blanc-i-blava. L’Espanyol, 392 dies després de caure a l’infern, va celebrar el retorn a la màxima categoria del futbol estatal, amb un gran Javi Puado, i Manolo González, l’artífex d’un equip al qual ha aconseguit canviar-li la cara en els últims mesos. La segona divisió ja és història. Fundador de la lliga, primer golejador i tot un històric del futbol espanyol amb 124 anys al darrere, l’Espanyol ha tornat al lloc que li pertoca. Un cop més, no es va trencar amb la tradició que s’ha instaurat en aquest club. En les sis vegades que ha baixat a la categoria de plata, ha aconseguit tornar a l’elit en només una temporada. La història s’ha repetit.

El retorn a primera es va viure molt intensament en un Stage Front Stadium ple fins a la bandera. Més de 33.000 periquitos no es van perdre la cita. L’ocasió s’ho mereixia. Tots ells van gaudir i patir al costat dels seus jugadors, que s’hi van deixar l’ànima per aconseguir una remuntada que era obligatòria, però gens fàcil, contra un Oviedo que volia tornar a competir amb els millors 23 anys després. El xiulet final va representar la culminació d’una temporada plena d’obstacles, dubtes i, sobretot, molt patiment. L’alegria desmesurada i un gran alleujament van governar sobre la gespa de Cornellà-el Prat, que es va omplir de gom a gom. La comunió entre l’equip i l’afició va ser total. Malgrat els alts i baixos de tota la temporada, l’objectiu del curs s’havia assolit. En la nit de la revetlla de Sant Joan, la fita es volia celebrar com cal. Ningú es va voler perdre la festa.