Entre l’oblit i l’esperança

El retorn a pri­mera de l’Espa­nyol no va ser com s’espe­rava. L’equip va per­dre els trets d’iden­ti­tat que li van per­me­tre acon­se­guir l’ascens i va sig­nar una pri­mera mei­tat nefasta a Valla­do­lid.

Des­di­bui­xats sense pilota, amb una pressió poc efec­tiva i amb els fut­bo­lis­tes poc inten­sos, per­dent gran part dels duels. En canvi, els locals van arren­car amb una marxa més. Comert va vore­jar el gol ben aviat, però la seva rema­tada de cap la va treure sobre la línia Alejo Véliz. El davan­ter argentí va ser titu­lar i de les poques notes posi­ti­ves de la pri­mera part. El gol en con­tra, però, va arri­bar poc després. Raúl Moro, el millor juga­dor del par­tit, va rebre a l’espai després d’una pèrdua al mig del camp, va superar Omar i va xutar des de la fron­tal. El xut va rebo­tar als peus de Sergi Gómez i va liqui­dar les pos­si­bi­li­tats de Joan Gar­cia de rei­vin­di­car-se en la pri­mera i única diana del par­tit. Amath va tenir el segon a tocar abans del des­cans, però va topar amb el tra­ves­ser.

“És impos­si­ble gua­nyar un par­tit jugant com en la pri­mera part”, així de con­tun­dent es va mos­trar un Manolo González que hi va afe­gir: “Ha estat una de les pit­jors pri­me­res parts des que entreno l’Espa­nyol, molt lluny del que esperàvem.” El tècnic va des­ta­car molts pro­ble­mes: “No hem estat nosal­tres. Vam aca­bar l’any pas­sat amb una línia de pres­si­o­nar, de ser un equip intens i en la pri­mera part hem estat el con­trari: hem dei­xat jugar, rebre, jugant lluny, arri­bant tard i amb 50 pèrdues de pilota.”

L’Espa­nyol va can­viar la imatge en el segon temps. Sobre­tot a par­tir del doble canvi de Manolo González en el minut 60 de joc. Van debu­tar Král i Car­dona, dues noves incor­po­ra­ci­ons. La presència del txec al mig del camp va ser clau per igua­lar i cap­gi­rar el par­tit. Va tallar mol­tes pilo­tes, va fre­nar diver­sos atacs amb perill dels locals i va millo­rar molt l’equip amb el cri­teri que va apor­tar quan l’Espa­nyol tenia la pilota. Abans estava del tot enca­llat, sense joc inte­rior i amb molts pro­ble­mes per a Gra­gera i Pol Lozano.

Véliz va ser fona­men­tal com a solució en el joc directe. L’argentí es va bara­llar amb els cen­trals i va gua­nyar pilo­tes que van donar oxi­gen als peri­qui­tos. De fet, la pro­gressió durant bona part del duel va pas­sar pel 9. Car­dona hi va apor­tar dina­misme. Va ata­car bé els espais quan va poder i va gene­rar dues situ­a­ci­ons de perill interes­sants. La més clara, un xut des de la fron­tal que es va per­dre ben a prop del pal.

Puado també va tenir l’empat a tocar. Una bri­llant con­ducció de Král el va aca­bar dei­xant dins l’àrea, però la seva exe­cució va ser dolenta i el xut va mar­xar fora.

No és la millor manera de començar. Una der­rota con­tra, en prin­cipi, un rival directe per la per­manència. Es va evi­den­ciar el pro­blema per gene­rar en atac. L’Espa­nyol és l’únic equip de pri­mera que no ha mar­cat cap gol en aquesta pri­mera jor­nada. Tot i això, queda un món i el par­tit va dei­xar brots verds. De menys a més. “Els nous fit­xat­ges són juga­dors que ens han de donar un plus; s’ha vist”, va des­ta­car el tècnic. “Inten­ta­rem millo­rar amb un o dos fit­xat­ges, dependrà del marge sala­rial”, va cloure Manolo.