Ser professional era una il·lusió que Aina Duran (Girona, 2003) no pensava que fos plausible quan va començar a jugar a futbol al camp de l’Atlètic Sant Ponç. Tenia només quatre anys, però ella volia seguir els passos del seu cosí, i tan bon punt va poder, va començar a perseguir la pilota amunt i avall. “Quan era petita em passava els dies veient com el meu cosí jugava i jo també ho volia fer, així que vaig demanar als pares que m’apuntessin a futbol. De petita crec que era l’única nena de l’equip i sempre he sigut migcampista”, recorda.

L’Atlètic va ser el seu club de formació fins que, amb 12 anys, va fer el salt al Girona. L’Espanyol va posar els ulls en ella i, en plena pandèmia, li va fer una oferta per fer el salt a Sant Adrià de Besòs. “L’últim partit amb el Girona abans del confinament recordo que vam jugar contra l’Espanyol. Al cap de poc el club va trucar al meu pare per dir-li que em volien fitxar”, exposa. Aleshores Duran tenia 16 anys i el club blanc-i-blau li va proposar incorporar-se al juvenil A, i també va entrar en dinàmica del primer equip, que juga a la ciutat esportiva Dani Jarque.

L’esforç de Duran va tenir recompensa i la temporada passada va ser una peça important per al primer equip, que va aconseguir l’ascens a Lliga F. Una fita que li quedarà sempre gravada en la memòria. “Vam anar primeres gairebé tota la lliga. Vam jugar la final del play-off contra l’Osasuna, amb qui vam perdre l’anada i després vam acabar guanyant a la tornada. Per mi va ser un orgull i el mes de maig del play-off el recordo com un dels millors mesos. Portàvem tot l’any treballant per això, estant a dalt i veient l’ascens a la punta dels dits, i va ser una satisfacció.”

Amb l’ascens a sota el braç i després d’una temporada d’èxits, més d’un club es va fixar en Duran, que, tot i això, va prioritzar quedar-se a l’Espanyol, on tindrà fitxa del B però jugarà amb el primer equip, tot plegat mentre acaba els estudis de psicologia que cursa a la UAB. “Els dec molt, als meus pares, perquè són de Girona i sempre m’han portat a tot arreu. Sempre han fet tot el possible per ajudar-me i donar-me suport”, explica Duran, que afegeix que té clar que el primer sou anirà destinat a convidar-los a sopar. Però, sens dubte, un dels que estan més eufòrics per la notícia és el seu cosí: “Ell sempre ha estat superorgullós de mi. De petits estiuejàvem a Sant Joan de Mollet, i ell sempre em diu que jugo igual ara que quan jugàvem al pati de Sant Joan.”

Duran no es prolifera a les xarxes socials i és reservada a l’hora d’explicar que acaba de complir un somni perquè a ella senzillament li agrada “jugar a futbol”. La nena que va créixer admirant les filigranes de Neymar ara trepitjarà la gespa dels estadis de Lliga F i podrà jugar contra figures que han guanyat la pilota d’or com Aitana Bonmatí o Alèxia Putellas. Un somni que s’ha convertit en realitat.