El duel català entre el Girona i l’Espanyol va quedar liquidat abans de la mitja hora de joc, el temps que va tardar el conjunt gironí a fer quatre dianes a un equip periquito que deambulava pel camp i que no sabia com frenar un rival desbocat en atac. De fet, en només 27 minuts Bryan Gil ja havia fet l’1-0 i havia donat a Miovski dos gols més –el macedoni havia assistit el seu company en el primer– i Krejci havia fet el 4-0 aprofitant una pentinada de Van de Beek al primer pal en la sortida d’un córner. Just a la mitja hora de joc, Montilivi ja havia fet l’onada i en el 32’, cantat un vergonyós “a segona” a un contrincant que només va treure l’honor gràcies al seu capità, ja en el 55’, i després d’una baixada de revolucions considerables de l’equip de Míchel. Els blanc-i-vermells encadenen tres victòries en la lliga, estripen la por de tenir el descens a prop i presenten candidatura a aspirar i lluitar per una plaça europea, no un objectiu públic del club i l’equip, però sí un desig que donaria continuïtat i creixement. Pel que fa als blanc-i-blaus la preocupació continua creixent jornada rere jornada, i és que són ja set les derrotes en els últims vuit partits que deixaran una setmana més l’Espanyol en descens directe i, el pitjor, amb la sensació que hi ha molta feina per fer.

El Girona va ser un vendaval des del primer minut de joc. La circulació de la pilota era ràpida, el moviment dels futbolistes eficaços i la mentalitat sempre va ser mirar la porteria defensada per Joan Garcia. Ja en el minut 4, després d’una aturada obligada per un incident a la graderia amb un aficionat local, una sortida de pilota exquisida del Girona va acabar en el primer gol de la tarda. La pilota va arribar a Miovski uns metres més endavant del mig del camp i el macedoni va veure molt bé a l’altre costat com Bryan Gil iniciava la cursa per posar-li l’esfèrica i deixar el de Barbate sol per conduir i encarar el porter periquito, que no va poder fer res per evitar el gol en el xut creuat de l’extrem gironí, en estat de gràcia després de la seva tornada als terrenys de joc una vegada superada la lesió al turmell –va jugar amb l’absoluta espanyola i també va fer gol contra Suïssa–. Tot just era el minut 4 i l’Espanyol podia reaccionar però Míchel ja havia decidit el matx abans de començar posicionant Miguel Gutiérrez i Arnau Martínez com a pivots amb possessió de pilota. I aquesta va ser del 90% bona part del primer acte, fet que va fer anar de bòlit els jugadors blanc-i-blaus i Manolo González, sense resposta des de la banda.

En el 16’, Bryan Gil i Miovski es van canviar els papers per cuinar el segon. L’extrem cedit pel Tottenham va rebre entre línies, va provar una primera centrada i després d’un refús va posar un caramel a l’ariet perquè s’estrenés com a golejador en la lliga rematant sense oposició. Una acció semblant de rematada còmoda que es va repetir sis minuts després per lligar el seu doblet particular i el 3-0 en ple tram del matx en què l’Espanyol va ser un ninot a mans dels gironins. Miguel i, de nou un Bryan Gil estel·lar, van combinar i fer mal a una defensa periquita que no va evitar que Miovski tornés a perforar la porteria de Joan Garcia des de la frontal de la petita (22’). El festival blanc-i-vermell no acabaria aquí, ja que en la sortida d’un córner, Van de Beek va pentinar la centrada des del segon pal i Krejci, sol com un mussol, va anotar el 4-0 arribant al segon pal (27’). El gol va fer esclatar un Montilivi que va tenir un déjà-vu recordant l’equip de la temporada passada que esmicolava rivals com volia.