A vegades, una victòria són més que tres punts; n’és un exemple clar la que va aconseguir l’Espanyol ahir a l’RCDE Stadium. Triomf vital dels blanc-i-blaus contra el Celta de Vigo en un partit molt complet dels periquitos, que van mostrar una gran versió davant un bon rival. Són molt més que tres punts pel context en el qual arribava l’equip, la victòria talla la mala dinàmica de quatre derrotes consecutives i permet igualar a la classificació l’equip que marca la permanència, amb el partit encara pendent contra el València. Però, sobretot, són molt més que tres punts perquè suposen una injecció de tranquil·litat i confiança a un projecte amb uns fonaments molt febles, encapçalat per Manolo González, que tot fa indicar estava a la corda fluixa i que una derrota hauria pogut suposar un cop de timó absolutament incomprensible.

Era un partit de molta tensió, amb l’equip immers en zona de descens, venint de la tètrica imatge mostrada contra el Girona i amb el cap de l’entrenador en joc. L’Espanyol necessitava millorar molt les prestacions ofertes les darreres setmanes, necessitava tornar a ser competitiu, sobretot sense pilota, i ho va aconseguir. El Celta va monopolitzar la pilota des dels primers compassos, però sense aconseguir fer patir els blanc-i-blaus, molt ordenats i amb les idees clares. Poques ocasions visitants, amb els periquitos esperant el seu moment.

Aquest va arribar poc abans del descans, amb Cardona vestint-se d’heroi. El francès, titular en la posició de 9 per primera vegada, va arrencar una exuberant cavalcada superant rivals des de la frontal de l’àrea pròpia per acabar anotant l’1-0 amb un xut sensacional des de la frontal contrària.

Res va canviar en el guió en la segona meitat: pilota per al Celta i atacs ràpids dels de Manolo González, que van ser molt punyents en les transicions. Tot i això, el segon gol va arribar a pilota aturada. Cabrera, que va fer un partit completíssim després de la nefasta imatge a Montilivi, va aprofitar un rebuig per enviar la pilota al fons de la porteria amb un gran xut.

Tot semblava controlat, però el Celta no es va rendir, va prémer l’accelerador i l’Espanyol va començar a patir molt més que en cap altre instant del partit. L’equip es va enfonsar molt, sense ser capaç de trenar cap passada ni quedar-se pilotes en el joc directe per respirar. Els gallecs van generar perill i un error de Romero defensant l’àrea, que no és el primer d’aquest estil enguany, va acabar en penal sobre Mingueza. Aspas el va transformar per retallar diferències pocs minuts abans del final.

Apareixien fantasmes, tocava patir. Però va durar ben poc el neguit; al cap de quatre minuts una nova transició ràpida va generar el tercer gol, el de la sentència. Li va caure una pilota a Puado al centre del camp, des d’on va habilitar de meravella Cheddira a l’espai i el marroquí va anotar el seu primer gol amb l’Espanyol. Una estrena que va coincidir també amb la primera diana en lliga de Cardona, dos dels davanters de l’equip.

És evident que a l’Espanyol no li sobra res i que, probablement, li tocarà patir fins al final per poder salvar-se, ni els mateixos protagonistes se n’amaguen. Però va quedar clar que l’afició està al costat de l’equip i, sobretot, de l’entrenador. Van corejar el seu nom repetidament durant el partit, conscients que era realment el que estava en joc ahir. Més que tres punts.