A vega­des, una victòria són més que tres punts; n’és un exem­ple clar la que va acon­se­guir l’Espa­nyol ahir a l’RCDE Sta­dium. Tri­omf vital dels blanc-i-blaus con­tra el Celta de Vigo en un par­tit molt com­plet dels peri­qui­tos, que van mos­trar una gran versió davant un bon rival. Són molt més que tres punts pel con­text en el qual arri­bava l’equip, la victòria talla la mala dinàmica de qua­tre der­ro­tes con­se­cu­ti­ves i per­met igua­lar a la clas­si­fi­cació l’equip que marca la per­manència, amb el par­tit encara pen­dent con­tra el València. Però, sobre­tot, són molt més que tres punts perquè supo­sen una injecció de tran­quil·litat i con­fiança a un pro­jecte amb uns fona­ments molt febles, encapçalat per Manolo González, que tot fa indi­car estava a la corda fluixa i que una der­rota hau­ria pogut supo­sar un cop de timó abso­lu­ta­ment incom­pren­si­ble.

Era un par­tit de molta tensió, amb l’equip immers en zona de des­cens, venint de la tètrica imatge mos­trada con­tra el Girona i amb el cap de l’entre­na­dor en joc. L’Espa­nyol neces­si­tava millo­rar molt les pres­ta­ci­ons ofer­tes les dar­re­res set­ma­nes, neces­si­tava tor­nar a ser com­pe­ti­tiu, sobre­tot sense pilota, i ho va acon­se­guir. El Celta va mono­po­lit­zar la pilota des dels pri­mers com­pas­sos, però sense acon­se­guir fer patir els blanc-i-blaus, molt orde­nats i amb les idees clares. Poques oca­si­ons visi­tants, amb els peri­qui­tos espe­rant el seu moment.

Aquest va arri­bar poc abans del des­cans, amb Car­dona ves­tint-se d’heroi. El francès, titu­lar en la posició de 9 per pri­mera vegada, va arren­car una exu­be­rant caval­cada superant rivals des de la fron­tal de l’àrea pròpia per aca­bar ano­tant l’1-0 amb un xut sen­sa­ci­o­nal des de la fron­tal contrària.

Res va can­viar en el guió en la segona mei­tat: pilota per al Celta i atacs ràpids dels de Manolo González, que van ser molt punyents en les tran­si­ci­ons. Tot i això, el segon gol va arri­bar a pilota atu­rada. Cabrera, que va fer un par­tit com­pletíssim després de la nefasta imatge a Mon­ti­livi, va apro­fi­tar un rebuig per enviar la pilota al fons de la por­te­ria amb un gran xut.

Tot sem­blava con­tro­lat, però el Celta no es va ren­dir, va prémer l’acce­le­ra­dor i l’Espa­nyol va començar a patir molt més que en cap altre ins­tant del par­tit. L’equip es va enfon­sar molt, sense ser capaç de tre­nar cap pas­sada ni que­dar-se pilo­tes en el joc directe per res­pi­rar. Els gallecs van gene­rar perill i un error de Romero defen­sant l’àrea, que no és el pri­mer d’aquest estil enguany, va aca­bar en penal sobre Min­gueza. Aspas el va trans­for­mar per reta­llar diferències pocs minuts abans del final.

Apa­rei­xien fan­tas­mes, tocava patir. Però va durar ben poc el neguit; al cap de qua­tre minuts una nova tran­sició ràpida va gene­rar el ter­cer gol, el de la sentència. Li va caure una pilota a Puado al cen­tre del camp, des d’on va habi­li­tar de mera­ve­lla Ched­dira a l’espai i el mar­roquí va ano­tar el seu pri­mer gol amb l’Espa­nyol. Una estrena que va coin­ci­dir també amb la pri­mera diana en lliga de Car­dona, dos dels davan­ters de l’equip.

És evi­dent que a l’Espa­nyol no li sobra res i que, pro­ba­ble­ment, li tocarà patir fins al final per poder sal­var-se, ni els matei­xos pro­ta­go­nis­tes se n’ama­guen. Però va que­dar clar que l’afició està al cos­tat de l’equip i, sobre­tot, de l’entre­na­dor. Van core­jar el seu nom repe­ti­da­ment durant el par­tit, cons­ci­ents que era real­ment el que estava en joc ahir. Més que tres punts.