Manolo González va ser el gran triomfador en la victòria de l’Espanyol contra el Celta. És una realitat que una derrota aquest dissabte a l’RCDE Stadium podria haver suposat la destitució del tècnic, malgrat ser una decisió absolutament incomprensible. És cert que els blanc-i-blaus arribaven al duel en zona de descens, en què continuen, i en el pitjor moment de la temporada. Les sensacions les jornades anteriors eren molt dolentes, encaixant gols amb una facilitat que l’equip no havia concedit anteriorment i competint pitjor.

Semblen motius de pes perquè la direcció pogués plantejar-se un canvi de rumb, però cal tenir en compte molts condicionants en aquesta temporada de l’Espanyol. És evident que a la plantilla no li sobra talent i que, molt possiblement, haurà de patir fins al final per aconseguir l’objectiu de la permanència. Així ho han reconegut des de l’inici jugadors i entrenador. A més, la crisi arribava després de tan sols 14 jornades, havent superat el tram de calendari més exigent i amb un partit menys que la majoria dels rivals.

Tot plegat feia excessiva la mesura de plantejar un tot o res contra el Celta, però si no era suficient va quedar clar que a les grades de l’estadi no hi ha dubtes. L’afició va corejar fins en tres ocasions el nom de Manolo, reivindicant que volen que sigui el seu entrenador. Els representa, és un tècnic que ha arribat al seu lloc picant pedra, ascendint l’equip després d’agafar-lo en una situació complicada a segona, sincer i periquito.

El tècnic ho deixa clar sobre la gespa: va tornar a embogir en els gols, especialment en el tercer. Va córrer per la banda a l’estil Simeone, cosa que li va costar una targeta groga. Tampoc va dubtar en la roda de premsa, deixant clar que no li fa cap gràcia la possibilitat que l’acomiadin: no l’han fet mai fora, espera que no sigui enguany, en un club que estima i amb què vol acabar el contracte. Va mostrar un agraïment profund a l’afició pel seu suport incondicional, malgrat estar en la zona baixa. La plantilla també reivindica que estan al costat del tècnic. És un líder que els periquitos segueixen, malgrat que alguns facin esforços per dubtar-ne.