L’Espanyol va esgarrapar ahir un punt ben valuós al Sánchez-Pizjuán contra el Sevilla (1-1) en un exercici de supervivència gràcies, en bona part, al gol de Kumbulla i a una gran actuació de Joan Garcia. En el dia del debut d’Urko González, l’empat permet als blanc-i-blaus sumar el segon punt a domicili, mantenir-se invictes el 2025 i encadenar la tercera jornada sense perdre, però no sortir del descens.

En un partit en què els locals van dominar clarament i van dur la iniciativa, la primera arribada la va protagonitzar Vargas, que va provar un xut que es va perdre per la línia de fons després de traçar una diagonal (10’). Minuts després, els de Manolo González van obrir la llauna en una falta lateral executada per Tejero. La rematada de cap de Cabrera va ser bloquejada, però Kumbulla va aprofitar que la pilota va quedar morta dins l’àrea per endreçar-la amb un xut potent al fons de la porteria (0-1, 15’).

La reacció no es va fer esperar i, després de la lesió de Brian Oliván, que va ser substituït per Romero (19’), els andalusos van enviar dues pilotes a la fusta de manera consecutiva. Primer, entre el travesser i una estirada espectacular de Joan Garcia van evitar el gol de Lukébakio (23’). I, tot seguit, el cop de cap de Badé es va estavellar al pal (24’). Abans del descans, després d’una acció individual, Jofre no va poder habilitar Puado per ben poc. La passada, que hauria deixat el gol en safata per al capità, va ser providencialment interceptada per Nyland (38’).

En la represa, Joan Garcia va desviar a córner la rematada de Lukébakio (53’). A continuació, el VAR va anul·lar per falta en atac un gol de Badé, que va empènyer Cabrera, i l’uruguaià va topar amb el porter blanc-i-blau (54’). Un cop superada l’hora de joc, Badé, aquest cop sí, va empatar des de la frontal de l’àrea amb un xut ben col·locat (1-1, 61’). El Sevilla volia el triomf tant sí com no, i Joan Garcia va tornar a respondre a la rosca de Lukébakio (68’). Finalment, malgrat tot, Calero va estar a punt d’arribar a rematar un córner servit per Expósito a les acaballes (87’).