Espanyol
Pol Lozano
Migcampista de l'Espanyol
“Míchel és qui em va fer sentir futbolista a Girona”
“Ha estat l’entrenador més important de la meva carrera”, diu sobre el tècnic madrileny el vallesà, consolidat al club de la seva vida
“Estic molt content que l’Espanyol hagi tingut prou paciència amb Manolo González”
L’afició de l’Espanyol gaudirà amb l’equip el que resta de temporada, n’estic plenament convençut
El dilluns 10 de març (21 h) es juga un Espanyol-Girona ben especial per a Pol Lozano (Sant Quirze del Vallès, 6/10/1999). El migcampista va viure la primera experiència professional fora del club de la seva vida a Montilivi (2021/22), on es va trobar “com a casa”. El vallesà, a qui s’il·lumina la cara quan parla de Míchel i que diu estar “eternament agraït” a Manolo González per haver-li donat l’oportunitat de consolidar-se en el primer equip blanc-i-blau, atén L’Esportiu a la ciutat esportiva Dani Jarque.
Després de molts anys de sacrifici i d’encadenar cessions, per fi ha aconseguit continuïtat en el primer equip. Com ho valora?
És un somni fet realitat. Vaig haver de sortir cedit –a Girona i a Granada– i em va anar molt bé. Sabia que ho havia d’aprofitar per tenir l’oportunitat de jugar quan tornés a l’Espanyol. Estic molt agraït de ser aquí.
El balanç del 2025 és d’una derrota en set jornades. El canvi de dinàmica és evident. Què ha millorat en l’equip?
Al principi de curs, el que entrenàvem no es veia reflectit sobre la gespa. Rebíem molts gols i era frustrant. Ara estem trobant la solidesa, i moltes de les accions que entrenem surten en la competició. Això ens ha donat tranquil·litat i confiança.
Manolo González va dir la setmana passada que li agradaria fer un pas endavant amb la pilota, però que la permanència us la donaria precisament això, la solidesa.
A vegades, cal ser pràctics. Si tinguéssim més punts, jugaríem més alliberats i podríem arriscar més amb la pilota. En la nostra situació, hem de prioritzar sumar punts com sigui.
Guanyar el Madrid va suposar un punt d’inflexió?
Hem demostrat ser un equip fort a casa. Era un partit en què els nostres rivals directes ja comptaven que no sumaríem. Van ser tres punts vitals que ni nosaltres mateixos ens esperàvem i ens van donar molta vida.
El que també us va donar vida va ser la primera victòria a domicili, contra l’Alavés (0-1).
Sí, ja tocava. Només havíem pogut sumar dos empats com a visitants. Això ens ha condicionat molt. La falta de punts que tenim s’explica pel pobre balanç a fora de casa. Som el vuitè millor local. Si haguéssim sumat quatre o cinc punts més a domicili, que no és cap barbaritat, estaríem parlant d’una altra cosa. Ja hem posat la primera pedra per solucionar aquest dèficit.
Manolo sempre ha dit que creu que era un tema mental. Vostè va dir fa poques setmanes que l’equip jugava amb por lluny de l’RCDE Stadium. El bloqueig a fora es reduïa només a aquests dos factors o també hi havia aspectes del joc a millorar?
És clar que teníem marge de millora, però penso que la base del problema era la por de perdre. Quan el jugador té confiança, es transmet en el joc. Ens vam treure un pes de sobre a Vitòria i espero que es noti en els pròxims partits a fora.
Sovint, Manolo el posa com a exemple en les rodes de premsa. Com és la relació amb ell?
És molt proper. El curs passat, amb prou feines vaig poder tractar amb ell. Vaig tenir moltes lesions i pràcticament no vaig estar disponible. Al principi de temporada, em va donar l’oportunitat. No sé si me la mereixo o no, perquè no m’havia vist jugar prou la 2023/24 per donar-me aquesta confiança. Segurament hi va influir el fet que ja em coneixia d’abans. Tinc molt bona relació amb ell, no només com a entrenador. Com a persona m’ha demostrat moltíssim. Li estaré immensament agraït tota la vida.
En una època de massa moviment a les banquetes, el vestidor mai va deixar de confiar-hi. Què té Manolo per transmetre-us, fins i tot en els moments delicats, aquesta seguretat?
Hi ha tècnics que tenen la capacitat de transmetre, tant als que juguen com als que no. Ens va fer veure que estàvem obtenint pitjors resultats dels que ens mereixíem. Sabíem que, tard o d’hora, havíem de treure rendiment de la seva feina. Estic molt content que el club hagi tingut paciència amb ell.
Com ha vist l’evolució del Girona els últims tres cursos?
Han fet història. Quants equips han passat de competir a segona a fer-ho en la Champions League amb dos anys de diferència? Conec Míchel, els treballadors i l’estructura del club, i tot i que el que han fet són paraules majors, estava segur que tindrien èxit. S’ho mereixen.
Ara és el Girona l’equip que es troba immers en una mala dinàmica. Com el veu?
L’exigència de la Champions League és altíssima, encara més si l’equip perd la columna vertebral del curs passat. Això els ha perjudicat. Parlem de futbolistes que ara juguen en grans entitats. És normal que un club com el Girona busqui vendre jugadors. N’ha incorporat d’altres que no s’han adaptat bé.
Míchel és un dels entrenadors més importants que ha tingut?
No és un dels més importants, sinó el que ho ha estat més. No tenia minuts a l’Espanyol. Va ser ell qui em va donar l’oportunitat de jugar a futbol. Vaig tenir molta confiança amb ell. Sempre li he dit que ha estat l’entrenador que m’ha fet futbolista.
Estava ben a prop de casa, però no deixava de ser la primera experiència professional a fora.
Coneixia molts jugadors i treballadors del club. Em vaig sentir molt a gust, com a casa, i la ciutat em va encantar.
Quin missatge donaria als aficionats de l’Espanyol?
Els diria que confiïn. Els estem donant motius per fer-ho. Han estat amb nosaltres en els mals moments i ara també ho estaran. Gaudiran amb l’equip el que resta de curs, segur.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.