No hi ha qui aturi l’Espanyol. El conjunt de Manolo González viu un moment molt dolç i no deixa de fer passos de gegant cap a la permanència. De fet, el d’ahir a Balaídos derrotant el Celta per 0-2 implica, possiblement, haver lligat mitja permanència.

És evident que falten set jornades –vuit per a l’Espanyol–, que són tot un món, però col·locar-se sis punts per sobre de la zona de descens a aquestes alçades és un panorama que ni el més optimista hauria imaginat fa uns mesos. I a la realitat de la classificació cal sumar-hi les sensacions. Els blanc-i-blaus no deixen de presentar arguments positius per pensar que competiran amb garanties en aquesta recta final del campionat.

Va sortir a buscar el gol el Celta, com tothom esperava, i a l’Espanyol li va tocar minimitzar riscos en l’inici. Actius Alfon i Iago Aspas pels locals, activant bé els atacs per intentar trobar una escletxa en la treballada defensa blanc-i-blava. Però Manolo González ha construït un bloc al qual costa molt fer mal.

L’Espanyol va anar creixent amb el pas dels minuts, mostrant confiança amb pilota i assentant-se en el partit. L’equip va aconseguir trenar les primeres transicions per arribar a àrea contrària, i va començar a combinar amb molt bon criteri. Es van veure sortides de pilota de molt valor davant la pressió sempre intensa dels gallecs, implicant els centrals i, sobretot, els tres migcampistes.

Poc abans de la mitja hora, una paret sensacional al centre del camp entre Puado i Carlos Romero va permetre al capità plantar-se a tres quarts de camp i inventar una assistència meravellosa en profunditat perquè Roberto, amb la punta del peu, superés Guaita i avancés l’Espanyol.

Bogeria a la gespa, a la banqueta i entre els periquitos incondicionals que hi havia a la graderia visitant de Balaídos. Novament al davant en un partit a domicili. I ben poc va tardar l’equip a tenir l’opció d’ampliar l’avantatge. Una gran combinació per banda dreta entre Expósito i Omar va acabar amb un xut del migcampista que va aturar Guaita.

No havia hagut d’aparèixer gairebé en el primer temps, però Joan Garcia sempre hi és. El porter va posar una mà sensacional en un gran xut d’Aspas en l’inici de la segona meitat. I va tenir un valor enorme perquè uns minuts després, passada l’hora de joc, Roberto es va inventar el 0-2 per signar el seu doblet. Una pilota en llarg va provocar un error del local Carlos Domínguez, l’atacant es va endur la pilota i va definir canònicament.

La fam i el gol de Roberto –ja en suma 5–, la qualitat diferencial de Puado, la confiança dels migcampistes, la verticalitat de Romero, el coratge d’Omar i la defensa d’àrea de Kumbulla i Cabrera. Tot plegat sumat a tenir el millor porter de la lliga. Manolo ha construït un equip que creu cegament en el que fa i treballa per explotar les virtuts i amagar les moltes mancances.

L’Espanyol va tornar a saber patir per sumar la segona victòria consecutiva fora, la tercera en quatre partits. Després de no guanyar a fora fins al febrer, l’equip ha esvaït els dubtes lluny de Cornellà, i era probablement l’únic gran compte pendent. Ara l’equip pot guanyar o perdre, però demostra que està preparat per competir en qualsevol context.