Mitja permanència

No hi ha qui aturi l’Espa­nyol. El con­junt de Manolo González viu un moment molt dolç i no deixa de fer pas­sos de gegant cap a la per­manència. De fet, el d’ahir a Balaídos der­ro­tant el Celta per 0-2 implica, pos­si­ble­ment, haver lli­gat mitja per­manència.

És evi­dent que fal­ten set jor­na­des –vuit per a l’Espa­nyol–, que són tot un món, però col·locar-se sis punts per sobre de la zona de des­cens a aques­tes alçades és un pano­rama que ni el més opti­mista hau­ria ima­gi­nat fa uns mesos. I a la rea­li­tat de la clas­si­fi­cació cal sumar-hi les sen­sa­ci­ons. Els blanc-i-blaus no dei­xen de pre­sen­tar argu­ments posi­tius per pen­sar que com­pe­ti­ran amb garan­ties en aquesta recta final del cam­pi­o­nat.

Va sor­tir a bus­car el gol el Celta, com tot­hom espe­rava, i a l’Espa­nyol li va tocar mini­mit­zar ris­cos en l’inici. Actius Alfon i Iago Aspas pels locals, acti­vant bé els atacs per inten­tar tro­bar una escletxa en la tre­ba­llada defensa blanc-i-blava. Però Manolo González ha cons­truït un bloc al qual costa molt fer mal.

L’Espa­nyol va anar crei­xent amb el pas dels minuts, mos­trant con­fiança amb pilota i assen­tant-se en el par­tit. L’equip va acon­se­guir tre­nar les pri­me­res tran­si­ci­ons per arri­bar a àrea contrària, i va començar a com­bi­nar amb molt bon cri­teri. Es van veure sor­ti­des de pilota de molt valor davant la pressió sem­pre intensa dels gallecs, impli­cant els cen­trals i, sobre­tot, els tres mig­cam­pis­tes.

Poc abans de la mitja hora, una paret sen­sa­ci­o­nal al cen­tre del camp entre Puado i Car­los Romero va per­me­tre al capità plan­tar-se a tres quarts de camp i inven­tar una assistència mera­ve­llosa en pro­fun­di­tat perquè Roberto, amb la punta del peu, superés Guaita i avancés l’Espa­nyol.

Boge­ria a la gespa, a la ban­queta i entre els peri­qui­tos incon­di­ci­o­nals que hi havia a la gra­de­ria visi­tant de Balaídos. Nova­ment al davant en un par­tit a domi­cili. I ben poc va tar­dar l’equip a tenir l’opció d’ampliar l’avan­tatge. Una gran com­bi­nació per banda dreta entre Expósito i Omar va aca­bar amb un xut del mig­cam­pista que va atu­rar Guaita.

No havia hagut d’aparèixer gai­rebé en el pri­mer temps, però Joan Gar­cia sem­pre hi és. El por­ter va posar una mà sen­sa­ci­o­nal en un gran xut d’Aspas en l’inici de la segona mei­tat. I va tenir un valor enorme perquè uns minuts després, pas­sada l’hora de joc, Roberto es va inven­tar el 0-2 per sig­nar el seu doblet. Una pilota en llarg va pro­vo­car un error del local Car­los Domínguez, l’ata­cant es va endur la pilota i va defi­nir canònica­ment.

La fam i el gol de Roberto –ja en suma 5–, la qua­li­tat dife­ren­cial de Puado, la con­fiança dels mig­cam­pis­tes, la ver­ti­ca­li­tat de Romero, el coratge d’Omar i la defensa d’àrea de Kum­bu­lla i Cabrera. Tot ple­gat sumat a tenir el millor por­ter de la lliga. Manolo ha cons­truït un equip que creu cega­ment en el que fa i tre­ba­lla per explo­tar les vir­tuts i ama­gar les mol­tes man­can­ces.

L’Espa­nyol va tor­nar a saber patir per sumar la segona victòria con­se­cu­tiva fora, la ter­cera en qua­tre par­tits. Després de no gua­nyar a fora fins al febrer, l’equip ha esvaït els dub­tes lluny de Cor­nellà, i era pro­ba­ble­ment l’únic gran compte pen­dent. Ara l’equip pot gua­nyar o per­dre, però demos­tra que està pre­pa­rat per com­pe­tir en qual­se­vol con­text.