L'Espanyol acomiada el 2010 amb optimisme i bones sensacions. L'equip de Mauricio Pochettino és actualment el cinquè classificat de la lliga empatat a punts amb el València, que ocupa zona de lliga de campions. El rostre de felicitat i bona salut que dibuixa l'equip blanc-i-blau és, en bona part, perquè ha fet de Cornellà-el Prat un dels estadis inexpugnables del campionat. Quan els jugadors blanc-i-blaus passen el túnel de vestidors del seu estadi després de llegir el lema que hi ha inscrit –«La nostra samarreta es defensa amb l'ànima, els nostres colors se senten amb el cor, sense això, no som res»– l'equip es transforma i veu la llum. Les dades són reveladores: l'Espanyol només ha perdut el 2010 dos partits de lliga dels 19 partits que ha jugat com a local. En total ha assolit tretze victòries, quatre empats i un parell de derrotes en les visites del València la temporada passada i del Barça en l'últim partit de lliga d'aquest any. Uns números globals i una classificació que podrien ser encara més engrescadors si haguessin esgarrapat més punts lluny de Barcelona, ja que els blanc-i-blaus només han obtingut tres victòries i han encaixat tretze derrotes en els 20 partits disputats de foraster.

Números al marge, l'any per als espanyolistes ha tingut diversos moments remarcables. Al gener arribava Dani Osvaldo cedit pel Bolonya. La incògnita que sempre genera un fitxatge es va convertir aviat en una sorpresa agradable en forma de gols. El seu rendiment i aportació i el seu caràcter i el seu discurs guanyador van gairebé obligar el club a fer efectiva la pròrroga de la seva cessió i, més tard, comprar els drets d'un futbolista que ja és el pitxitxi i ídol de la majoria de periquitos. L'alegria de l'argentí contrastava amb el calvari de De la Peña, que al febrer tornava a passar per l'hospital per operar-se. Lo Pelat encara no ha pogut incorporar-se a la disciplina del grup i tanca l'any amb només 31 minuts a les cames.

Al març, a l'abril i al maig l'Espanyol afrontava diverses decisions i moments que edificaven la nova filosofia de l'entitat. Nakamura el primer dia de març desfilava amb més pena que glòria de Barcelona. El fitxatge més mediàtic i que més expectatives havia generat als periquitos, marxava i el club probablement obria els ulls i descobria el planter. Els joves rendien i jugadors com ara Baena, Víctor Ruiz i Dídac Vilà renovaven. El futur era el planter i es posava la primera pedra per al relleu generacional. Una nova aposta que acabava de reafirmar-se amb l'adéu de Raúl Tamudo a principi de maig. El màxim golejador de la història de l'Espanyol jugava el 8 de maig i contra l'Osasuna el seu darrer partit amb la samarreta blanc-i-blava. Entre llàgrimes i una llarga ovació s'acomiadava de Cornellà-el Prat pel camí d'Anoeta.

Amb el futbol aturat per les vacances d'estiu, l'estadi de l'Espanyol centrava l'atenció en rebre el guardó Stadium Business Award 2010 com a millor instal·lació esportiva del món i de l'any i poc després era seu del primer concert ofert per The Black Eyed Peas i David Guetta com a teloner davant unes 35.000 persones. Al mateix escenari, un mes i mig després, es presentava Sergio García, el fitxatge més car de l'entitat juntament amb Maxi Rodríguez. El davanter no s'ha estrenat encara com a golejador. Sí que ho ha fet, en canvi, el jove Álvaro Vázquez, un dels tretze jugadors del futbol de base que Pochettino ha fet debutar en l'elit. El tècnic, el 26 de setembre, amb l'estrena de David López, es convertia en l'entrenador que més jugadors del filial ha fet debutar amb el primer equip. Un model, el del planter, que funciona sota l'aval i aposta de Ramon Planes, que fa un parell de mesos era renovat fins al juny del 2014 en una rúbrica que blindava el projecte.

L'any blanc-i-blau s'acomiadava amb l'Espanyol campió de Catalunya i l'homenatge del club i l'afició blanc-i-blava a Andrés Iniesta. Una insígnia d'or i brillants entregada al blaugrana per part de l'entitat i una ovació de tots els seguidors periquitos, que malgrat la derrota en el derbi, va estar a l'altura de la trajectòria de l'equip aquest 2010.

L'adéu de Tamudo i l'arribada d'Osvaldo, imatge d'un relleu generacional també liderat pel planter