Qui és més realista?

Kameni i Pla­nes poden repre­sen­tar els dos pen­sa­ments que flo­ten en l'ambi­ent espa­nyo­lista: el pes­si­mista i l'opti­mista. Però quin és el rea­lista?

El por­ter, pel que es desprèn de les seves decla­ra­ci­ons de dimarts, sem­bla que no es con­forma amb el que té i vol aspi­rar a més. Pos­si­ble­ment per això vul­gui can­viar d'aires. Pla­nes, en canvi, qua­li­fica d'excel·lent la tra­jectòria de l'equip aquesta tem­po­rada i veu una pro­gressió en la tra­jectòria de l'equip. Qui té raó? Ramon Pla­nes va reconèixer ahir que l'objec­tiu pri­o­ri­tari de catorze equips de la lliga és la sal­vació i que el club ha dei­xat de patir els dos dar­rers cur­sos. Cert. Però també ho és que enguany, mal­grat haver pug­nat per una plaça euro­pea fins a la penúltima jor­nada, l'equip, quan en falta una per al final de la lliga, tan sols té dos punts més que l'any que Poc­het­tino va arri­bar per sal­var els mobles –47 punts aquell any i 49 aquest–. I amb un curs entre­mig amb pit­jor pun­tu­ació (44). Tres anys que pot­ser han tret la il·lusió a un Kameni que havia patit, però que també havia gua­nyat una copa del Rei i havia estat pro­cla­mat sub­campió de la copa de la UEFA.

Amb la pers­pec­tiva del temps, tenint en compte les mol­tes lesi­ons, recor­dant també el fet que aquest curs s'ha fet la segona màxima inversió de la història i que pel camí s'han hagut de ven­dre juga­dors de futur, qui té més raó per estar encan­tat o des­en­can­tat?