Empat melodramàtic
L'Espanyol continua sense guanyar en aquest inici de lliga malgrat que es va avançar dues vegades en el marcador
La baixada de tensió en les segones parts és preocupant: dels deu gols encaixats, nou han estat després de la represa
ESPANYOL: Cristian Álvarez, Javi López, Raúl Rodríguez, Héctor Moreno, Capdevila (Tejera, 74'), Forlín, Víctor Sánchez, Rui Fonte (Stuani, 66'), Verdú, Wakaso (Víctor Álvarez, 82'), Longo.
ATHLETIC CLUB: Iraizoz; Iturraspe, Gurpegi, Amorebieta, Iraola, Susaeta, Iñigo Pérez (San José, 41'), De Marcos (Ibai, 46'), Muniaín, Isma López (Llorente, 69'), Aduriz.
L'Espanyol viu en un estat de xoc i d'ansietat. Ahir era el dia assenyalat en el calendari per agafar oxigen, rectificar el rumb i sumar la primera victòria en la lliga. Els deixebles de Pochettino havien tingut dues setmanes per reflexionar sobre els errors i reforçar les seves virtuts. Lluny d'això, es va viure un déjà vu amb signes preocupants per a l'equilibri emocional dels jugadors. Els blanc-i-blaus van tornar a marxar al descans amb un clar 2-0 a favor. Una situació idèntica a la del Ciutat de València de la jornada anterior. Un coixí que es va dilapidar un cop van sortir del túnel de vestidors. Malgrat tot, els locals van tenir temps per tornar-se a avançar. Un miratge d'un minut de durada, el temps que va trigar l'Athletic Club a tornar l'equilibri al lluminós.
El guió del partit deixa palès que la taquicàrdia i el nerviosisme ja s'han instal·lat en l'arrel d'un equip que no sap gestionar els marcadors favorables. No és una qüestió de producció futbolística. En quatre jornades l'Espanyol ha mostrat un futbol a l'altura de pocs equips i se n'ha anat tres vegades al descans amb avantatge. La segona part ha estat la seva condemna. Com a Son Moix i com al Ciutat de València, i ahir contra l'Athletic. Per sort, es va rescatar un punt. Un empat melodramàtic, però amb una càrrega d'esperança important, perquè serveix als deixebles de Pochettino per sumar el seu primer punt. Les llacunes defensives segueixen sent grans i no s'entén com és que nou dels deu gols encaixats han arribat en la segona part. Una estadística clarivident que denota la falta de capacitat d'aquest Espanyol per tancar els partits i noquejar el rival. Els homes de Pochettino són com aquells boxejadors que guanyarien el combat en els punts però que no aconsegueixen mai cap K.O. En futbol no existeix aquest tipus de puntuació i la realitat indica que se n'aniran a la cinquena jornada amb un punt de dotze possibles. Unes xifres devastadores per a la salut psicològica de la plantilla blanc-i-blava.
Vist amb fredor, l'Espanyol podria haver guanyat amb comoditat el partit d'ahir. Una gran jugada col·lectiva, entorn del quart d'hora, va culminar amb una assistència de Verdú a Javi López, que va inaugurar el marcador. Cornellà embogia de felicitat. El domini era absolutament local, només una rematada de cap d'Aduriz al travesser va posar en alerta els locals. L'Espanyol no va abaixar la intensitat i una gran maniobra de Longo va ser aprofitada per Verdú per fer el segon, aprofitant el refús de Gorka. En la jugada següent, Longo va estar a punt de rematar l'Athletic després de recollir una bona assistència de Rui Fonte. L'italià va guanyar la carrera a Iturraspe i va deixar a terra Gorka. El gol estava cantat, però es va obrir massa i la pilota va sortir per la línia de fons. Cornellà es lamentava, però gaudia del futbol magistral del seu equip.
El segon acte va ser d'emocions fortes. Deu minuts va trigar Aduriz a rematar de cap una falta lateral picada per Ibai Gómez. El gol va donar confiança als bascos, que van acorralar l'Espanyol en el seu camp. Bielsa posava més pólvora al davant i feia debutar Fernando Llorente. Assistència filtrada de Muniaín que recollia el punta i enviava la pilota al fons de la xarxa de xut creuat. Primera pilota que tocava i gol. Els nervis es van disparar i el matx es va convertir en una tortura xinesa per als locals. L'Athletic tenia a prop la victòria amb contínues i perilloses arribades a l'àrea. La sort i l'encert de Cristian Álvarez van evitar mals pitjors. Enmig d'aquest correfoc, Wakaso, que es va lesionar al final del partit, va recuperar una pilota per assistir entre línies Longo, que no va fallar davant de Gorka. L'Espanyol tornava a acaronar la victòria. Un minut va durar l'alegria, fins que Aduriz va empalmar una pilota i va signar el 3-3 final.
Un canvi tàctic amb un rombe i dos davanters
Pochettino va introduir variacions tàctiques que van curtcircuitar l'Athletic. Defensa habitual de quatre homes, però un centre del camp en rombe: Forlín al davant de la defensa, amb Víctor Sánchez i Wakaso d'interiors, i Verdú, al vèrtex superior de mitjapunta. La punta d'atac, formada per dos homes, Rui Fonte i Longo, deixava palesa la fam de victòria dels locals. Era la primera vegada que Pochettino apostava per aquest dibuix amb dos puntes. Una proposta de futbol més directe que aprofita els passadissos interiors que buscaven Víctor Sánchez i Wakaso. Tots dos van ser clau en la primera part i van desballestar la medul·lar de l'Athletic amb una pressió quirúrgica que va propiciar contraatacs demolidors per als blanc-i-blaus. Enmig d'aquest ecosistema tàctic, Verdú es movia a plaer aprofitant la seva visió perifèrica; va ser un corcó per a la defensa basca, que no endevinava les seves assistències filtrades. El gol de Llorente, afegit a la fragilitat emocional dels blanc-i-blaus, va trencar una gran maniobra tàctica de Pochettino que ben segur que veurem més d'una vegada al llarg del curs.