Espanyol

Notes al marge

L'oportunisme per bandera

No seré jo qui defensi Germán De la Cruz, José Luis García o Cristóbal Casado de la seva gestió al cap­da­vant del fut­bol base, ja que els resul­tats els posa­ran a lloc, però tots tres han sigut l'ham per­fecte en la car­rera elec­tora per asso­lir el con­trol de l'Espa­nyol. La guerra bruta ha començat amb una clara ope­ració de des­gast cap al vell ordre esta­blert. Una tàctica d'ensor­ra­ment on tot s'hi val. És el modus ope­randi d'encen­dre el ven­ti­la­dor i esquit­xar-ho tot de merda. Alguna cosa s'embru­tarà i, de retruc, s'obri­ran les sos­pi­tes sobre quina és la veri­tat més fide­digne. El tre­ball ha de ser quirúrgic: pri­mer s'han d'anar fil­trant algu­nes infor­ma­ci­ons ten­den­ci­o­ses, després surt algun opor­tu­nista, que fins lla­vors havia estat un fidel legi­o­nari del l'ordre esta­blert, a denun­ciar les supo­sa­des irre­gu­la­ri­tats, i queda l'últim acte: la pre­sen­tació del can­di­dat pul­cre que il·lumini la massa sobre el camí cor­recte a seguir.

Les elec­ci­ons s'estan con­ver­tint en un veri­ta­ble espec­ta­cle dan­tesc i esperpèntic de retrets i con­tra­re­trets. L'afi­ci­o­nat de l'Espa­nyol ha d'estar ama­tent sobre el que li diguin. Ni els con­ti­nuis­tes ni els crítics tenen la veri­tat abso­luta. En la vida tot són gri­sos. No fa gaire també es cri­ti­cava Josep Manel Casa­nova i, més tard, Anto­nio Mora­les, i ara molta gent l'enyora. El joc con­sis­teix a estri­par el con­trari amb virulència. Ara l'ase dels cops és el Danisme i tot el que repre­senta, però seria bo, a excepció de l'APMAE, que ja s'ha defi­nit, que el sec­tor crític doni un pas enda­vant, aban­doni les trin­xe­res i pre­senti el seu pro­jecte. Els jocs des de l'ombra són molt còmodes, però ja és hora de con­fron­tar pro­jec­tes i expli­car les alter­na­ti­ves. Això seria el bàlsam de tran­quil·litat que neces­sita l'Espa­nyol i el pri­mer equip, cuer de pri­mera, i veri­ta­ble pall de paller de l'ins­ti­tució. La resta és por­que­ria. Si de veri­tat els uns i els altres s'esti­men la ins­ti­tució per damunt dels egos, ja saben el que han de fer: trans­parència.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.