A l'epicentre del debat
L'Espanyol haurà de decidir en aquestes eleccions a la presidència quin perfil de club adopta l'entitat al voltant de la nova realitat que viu Catalunya
Els candidats no podran evitar aquesta qüestió central
Les eleccions a la presidència de l'Espanyol prometen ser intenses. Ara mateix ja hi ha tres candidats que s'han presentant oficialment: el vicepresident, Sergio Oliveró; l'APMAE, amb Román Escuer, i el conseller delegat, Joan Collet. Les eleccions prometen donar molt de joc i ser una autèntica catarsi per a un club que viu en constants crisis internes per la mala gestió del futbol de base, juntament amb la crisi institucional i l'esportiva. A aquesta última s'ha afegit una crisi identitària sobre el rol que ha d'agafar l'Espanyol com a entitat esportiva dins la societat catalana.
Des del passat 11 de setembre, la societat civil ha fet un pas cap a la independència o, si més no, cap a un nou model de relació amb Espanya. Certament, l'Espanyol és un club esportiu i ha de barrejar el mínim possible els elements polítics amb els esportius, però no pot viure d'esquenes a la societat en què viu, que és la catalana.
En l'últim partit contra el Rayo, un sector de la Curva Jove va cridar “Viva España” i la resta de l'estadi va respondre amb xiulets. El grup d'animació es va disculpar hores, després però va criticar el club per la seva posició favorable a la Plataforma Pro Seleccions. El debat ja és al carrer. Ningú no el pot amagar. És la realitat de l'Espanyol, que està dividit en aquesta qüestió. Una simptomatologia que estava ja enquistada dins del club blanc-i-blau, però que s'ha anat dissimulant amb uns difícils jocs d'equilibris. Ara, una part dels aficionats han aprofitat la debilitat de l'actual directiva i la crisi esportiva per trencar aquest equilibri i, de retruc, fomentar el debat sobre la posició del club respecte a la nova realitat catalana. L'afició aprofitarà els pròxims partits per dir-hi la seva i ben segur que es veuran més actes de disconformitat amb la política del club en el partit del Màlaga de dissabte o bé el 10 de novembre contra l'Osasuna.
El paper dels candidats.
ESQUERDA SOCIAL
És una realitat que el club està dividit al voltant de la identitat nacional catalanaDIRECTIVA DIVIDIDA
Dins de l'actual consell hi ha posicions molt divergents sobre aquest assumpteDIFÍCIL EQUILIBRI
Fins ara s'havia aparcat la guerra de banderes, però la crisi de l'entitat l'ha feta revifarUna divisió ‘in crescendo' des de la passada Diada
Catalunya viu un nou context social des de l'última diada, quan un milió i mig de persones es van manifestar a favor de la independència. Setmanes enrere el club havia decidit posar la senyera al coll de la samarreta. Un fet que va alertar d'un possible intent de voler polititzar el club. El detall que va fer esgotar la paciència d'un cert sector de l'afició va ser la posició del president, Ramon Condal, de donar suport a la Plataforma Pro Seleccions, que es va fer dilluns passat amb tots els clubs catalans implicats en aquesta causa. Diumenge, en el partit contra el Rayo Vallecano, un grup de membres de la Curva Jove va decidir passar a l'acció i trencar la política de cap bandera en la zona del grup d'animació. Les banderes espanyoles ja havien fet acte de presència en partits anteriors però es va passar a un àmbit superior en cridar el “Viva España”. La resposta de l'afició va ser unànime i la resta de l'estadi va respondre amb xiulets. Els pròxims partits a casa contra el Màlaga, dissabte, i el 10 de novembre contra l'Osasuna prometen ser una altra mostra per veure com respira l'afició en aquesta reedició de la “guerra de banderes”. En aquest sentit, també s'ha de destacar que a mesura que l'estadi s'omplia en els últims partits de més banderes espanyoles també sortien més senyeres i estelades arreu del camp. Fins a l'extrem de veure'n algunes de juntes una al costat de l'altra. El que és evident és que la divisió en aquest assumpte és absoluta, tot i que segurament els diversos candidats intentaran desviar el debat. Un tema delicat per a totes les candidatures, que amb les seves diverses posicions no voldran ferir sensibilitats i restar vots als seus projectes. Ben segur que tots optaran per la línia del mig: tornar a l'equilibri i l'equidistància anterior amb una única bandera: la blanc-i-blava.
Fiança eleccions
Al marge de les candidatures que hi haurà en joc: Collet, Oliveró i l'APMAE podria sortir una quarta de la mà d'Arnau Baqué. El jove advocat es va queixar de tenir que pagar 6.000 euros de fiança per concórrer a les eleccions. El club va enviar ahir un comunicat explicant que la fiança és un requisit previ que es fan a totes les candidatures sense excepcions. En les eleccions del 2011 els candidats van avançar una fiança de 10.000 euros que li va ser retornada en acabar el període electoral.