Copa del Rei
Copa d'il·lusions
Casilla i Galán, que encara no han debutat enguany, esperen tenir a Sevilla l'oportunitat de mostrar la seva vàlua
“M'estic preparant al màxim, tinc la il·lusió de jugar”, afirma el madrileny
Cap dels dos ha debutat aquesta temporada, i tots dos esperen amb ànsia la copa del Rei, una competició que els pot obrir les portes del curs 2012/13. Deixant de banda l'excepcional cas de Felipe Mattioni, Kiko Casilla i Ernesto Galán són els dos únics futbolistes que encara no s'han vestit de curt aquest any. Ha estat per circumstàncies diferents; el primer assumint el seu paper de relleu de Cristian Álvarez, mentre que el segon ha vist minvada la seva participació any a any fins a quedar en una situació difícil d'assumir. Per a tots dos, el compromís contra el Sevilla és un aparador especial per sentir-se part del projecte.
“Encara no sabem qui jugarà”, exclamava ahir Casilla, però ni tan sols aquesta incertesa ha impedit que sigui una setmana especial. El sol fet de comparèixer davant els mitjans ha tret de la seva rutina el porter d'Alcover, acostumat a passar desapercebut mediàticament, mentre que Galán era l'últim a abandonar la ciutat esportiva Dani Jarque després d'una dosi extra de gimnàs. “No sé si m'arribarà l'oportunitat, estic treballant com cada setmana. Tant de bo pugui debutar aquesta setmana”, explica el defensa en la seva temporada més difícil com a blanc-i-blau. Mauricio Pochettino ha emprat fins a sis línies defensives en els nou partits de lliga disputats i en cap de les combinacions ha aparegut el nom del madrileny. “Són decisions de l'entrenador i les pren per al bé de l'equip, en cap cas les he de valorar”, afirma, conscient de la seva situació davant l'evidència: “La temporada s'està donant d'aquesta manera i ho he d'assumir, però sempre he tingut confiança en mi i espero poder revertir la situació.”
De retorn a l'Espanyol després d'una temporada cedit al Girona l'any 2010, Galán va ser víctima d'una inoportuna fractura de peroné només aterrar a primera divisió, una circumstància que no considera transcendent: “Les lesions sempre perjudiquen, però jo no ho puc utilitzar d'excusa”, deia per justificar una trajectòria descendent com a blanc-i-blau. El madrileny ha passat de disputar 1.836 minuts en la lliga el curs 2010/11 a jugar-ne 952 el passat, la meitat de partits i sobretot un panorama complicat. Però Galán, que ja durant la concentració a Peralada intuïa que podia ser un any difícil, s'agafa amb força a la seva oportunitat de tenir un lloc a primera. “Pressió no seria la paraula, el que sento és il·lusió de poder jugar tant temps després; evidentment ho he passat malament. M'estic preparant al màxim, exercitant-me per estar a la gespa cada setmana”, exposa Galán a poques hores del que pot ser un test d'altura per a ell, una oportunitat de guanyar crèdit en l'equip.
Casilla, elegant
Malgrat que el curs passat va tenir una participació força suculenta (16 partits) per d'una lesió de Cristian Álvarez i que el va suplir amb notables garanties, el porter d'Alcover sempre ha acceptat amb esportivitat la seva condició de suplent i ahir fins i tot va llançar un cop de mà a l'argentí, que en el partit contra el Rayo Vallecano a Cornellà-el Prat va despertar algun rumor entre els aficionats. “Ser porter i estar en aquesta situació no és fàcil, ho he viscut en altres equips, però crec que el Cristian està molt capacitat, tranquil i fent les coses molt bé”, considera Casilla que, sense perdre l'ambició per guanyar protagonisme, accepta amb naturalitat el seu dia a dia allunyat dels flaixos: “Intento entrenar-me bé, treballar molt i esperar l'oportunitat que sempre diuen que arriba. Això esperem.”
La temporada no permet grans homenatges, la situació de l'equip en la lliga reclama tensió continuada i la copa del Rei no arriba en l'entorn més recomanable, però tant Galán com Casilla es prenen la competència amb un èmfasi especial. “Hem de sortir a fer un bon paper, si no, no cal que hi anem. És una competició que ens fa molta il·lusió i a sobre ens ha tocat un rival molt potent. Jugar aquest tipus d'eliminatòries sempre és un al·licient més enllà de la situació en la lliga. A la gent li agrada i a nosaltres és clar que també”, defensa el porter, que va ser precisament al Sánchez Pizjuán on va disputar el seu primer partit sencer la temporada passada. “Em van sortir bé les coses, però no vull que les coses quedin aquí, espero que encara arribin partits millors”, exclamava Casilla, quasi invocant una altra vegada l'olor de gespa, la tensió de la competència.