“Un entrenador com el Mauricio no el trobarem”
“Estic segur que tirarem endavant. Des del racó on estigui seguiré fent força.” Els resultats l'han abandonat, el rigor del futbol l'ha fulminat en poc més de tres mesos de competició, però Mauricio Pochettino va marxar carregat d'emocions. “Tant com a jugador com ara d'entrenador, no he trobat cap lloc on es visquin les coses com aquí”, afirmava ahir l'entrenador de Murphy, que al llarg de les quatre temporades que ha comandat l'Espanyol les ha viscudes de tots colors.
La dolçor de les victòries, el rigor de la derrota i la difícil croada de gestionar un grup humà. Jerarca de naixement i amb una personalitat de ferro, Pochettino sempre ha exercit la seva doctrina per sobre dels egos que ha tingut a les seves ordres. Les sortides de futbolistes de pes com ara Raúl Tamudo, Carlos Kameni i Javi Márquez sempre s'han atribuït a la rigidesa de l'argentí, que, això sí, ahir va acomiadar-se de l'Espanyol de manera càlida, també emparat en alguns dels que fins ahir eren els seus futbolistes. Els capitans, Cristian Álvarez, Verdú i Forlín, joves formats al planter com ara Raúl Rodríguez i Javi López i incorporacions de l'estranger, com ara Stuani, tots units per sentir per última vegada les paraules d'un entrenador “atípic”, com el va definir Joan Collet, visiblement afectat per la marxa d'una figura emblemàtica, que sovint ha hagut de sobrepassar les seves funcions per donar la cara pel club, algú que estava cridat a viure molts anys al capdavant de l'Espanyol. “Un entrenador com el Mauricio no el trobarem, per la seva dedicació i la seva fidelitat”, es lamentava el president, en una de les seves primeres decisions oficials.