Amb l'esperit del Santiago Bernabéu
Nova fita. La plantilla agafa com a pauta l'empat que va aconseguir fa dues jornades contra el Real Madrid
La plantilla de l'Espanyol s'ha conjurat per no mirar més enllà de diumenge. És la nova filosofia que ha impregnat Javier Aguirre al vestidor des de la seva arribada ara fa un mes. Plantejar-se cada enfrontament com un repte setmanal. Visualitzar-lo no com un impossible, sinó com un fet possible independentment de qui sigui l'adversari que tinguin a davant. Així, pam a pam, punt a punt, anar pujant en la classificació i enfortir l'actitud positiva del bloc. L'empat aconseguit contra el Real Madrid al Santiago Bernabéu, el 16 de desembre passat, va ser un estímul majúscul per a un equip que estava ensorrat anímicament. La plantilla va tornar a creure en les seves possibilitats quan molts seguidors pensaven o intuïen que un mal menor era perdre per tres a zero i evitar una golejada més gran. Els deixebles d'Aguirre van capgirar com un mitjó aquesta realitat pessimista i es van emportar un punt anímic que va vertebrar la confiança de tota la plantilla.
Ara arriba el Barça. Òbviament el conjunt blaugrana és, de molt, l'equip més en forma de la lliga. Només cal fer unes ullades als seus números estratosfèrics. Només ha cedit un empat en 16 jornades de competició, contra el Real Madrid. La resta de resultats són tot victòries. L'Espanyol arriba al partit en un moment de forma i de confiança creixent, però contra els blaugrana tot indica que el repte sembla impossible. Tot i que la plantilla blanc-i-blava s'ha capficat a intentar-ho. Perdre entra en els esquemes lògics, però també ho era perdre al Bernabéu. Tot i això, el tipus de joc dels blaugrana i el seu estat de forma obligarà a fer un sobreesforç a l'Espanyol en la seva fita d'agafar algun punt del Camp Nou. Aguirre està preparant un plantejament defensiu per curtcircuitar el joc ofensiu dels blaugrana. En la capacitat de resistència defensiva dels blanc-i-blaus hi haurà el seu premi conjugat amb aprofitar les poques ocasions que tindran en atac. Una combinació futbolística complicada, ja que el Barça és l'equip que més persevera a la zona defensiva dels rivals gràcies a una possessió interminable. Precisament aquest grau de duresa obligarà els homes d'Aguirre a fer una enorme despesa física per aguantar l'allau ofensiva dels locals. Si resisteixen i estan inspirats, tot serà possible.
CONCENTRACIÓ
Hauran de fer un plantejament defensiu perfecte i estar inspirats a la zona ofensivaEL GRAN HANDICAP
La possessió del Barça obligarà l'Espanyol a fer una enorme despesa físicaEl dubte d'Aguirre és qui ocuparà el lloc de Wakaso
Wakaso era un dels fixos en el plantejament d'Aguirre com a interior dret de l'equip. Ara que el ghanès està concentrat amb la seva selecció per a la copa d'Àfrica, el tècnic haurà de buscar un substitut per cobrir aquest buit, i la primera prova serà en el derbi de diumenge. Wakaso és un futbolista inimitable en la plantilla blanc-i-blava, ja que no hi ha cap futbolista amb el seu recorregut físic. Tres homes podrien cobrir el lloc del ghanès. El primer és Cristian Alfonso, que ja el va ocupar quan Wakaso va veure la targeta groga al Bernabéu. L'altre podria ser Stuani, que ja va jugar l'últim quart d'hora contra el Deportivo a la banda entrant per l'africà, i l'altre opció seria apostar per una variant tàctica fent entrar Baena a la medul·lar i avançant la posició de Víctor Sánchez. Tampoc es pot descartar la presència de Juan Albín, que també seria un recanvi natural per Wakaso en aquella banda i ja va marcar el gol de l'empat al Bernabéu. Quatre alternatives. Totes vàlides i que faran anar de bòlit el preparador mexicà. En qualsevol cas la resta de l'onze sembla bastant clar, amb Casilla a la porteria; línia de quatre defenses, amb Javi López, Colotto, Héctor Moreno i Capdevila; Forlín i Víctor Sánchez a la medul·lar. Simão per la banda esquerre, Verdú a la mitja punta i Sergio García en punta. Només queda l'onzè home, el que farà de Wakaso Mubarak.