ESPANYOL: Casilla, Javi López, Colotto, Moreno, Capdevila, Forlín, Baena, Verdú (Alfonso, 86'), Simão, Rui Fonte (Longo, 46') i Sergio García (Tejera, 90).

MALLORCA: Aouate (Miño, 62'), Kevin (Hemed, 72'), Geromel, Nunes, Luna, Pina, Javi Márquez (Martí, 79'), Nsue, Gio dos Santos, Pereira i Víctor Casadesús.

Està sent un any d'adrenalina en vena a Cornellà, sense més tonalitats que el blanc i el negre. De l'eufòria a la depressió en ràpides transicions i en trajectes d'anada i tornada constants. Una posada en escena no és garantia de res i la de l'Espanyol contra el Mallorca no va servir per marcar a foc el partit. És cert que Aguirre es conforma “guanyant com sigui”, però el seu equip, per moments, adquireix estil, personalitat per saltar a la gespa i estressar el rival, ahir amb una variant tàctica innovadora, asimètrica, amb Rui Fonte i Sergio García com a parella ofensiva i Verdú partint des de la dreta amb total llibertat. Un inici de lucidesa amanit per la precisió a pilota aturada d'un Simão que, des de la frontal, amb un xut ben tocat per sobre de la barrera, superava Aouate i enfilava el partit per als blanc-i-blaus.

Res més que un miratge, res de comoditats, al camí de l'Espanyol sempre hi ha pedres, i una errada d'Héctor Moreno mesurant una pilota aèria va permetre el seu compatriota Gio dos Santos encarar Casilla i, amb la qualitat que atresora, va igualar el xoc creuant l'esfèrica al pal llarg. Un altre cop les mirades perdudes, les pèrdues inexplicables i la sensació que el més mínim detall dóna l'esquena a l'Espanyol. Fins i tot, en una volea llunyana de Javi Márquez sense malícia aparent la pilota es va esmunyir entre un mar de cames i va sorprendre Casilla.

Respectuós, com ja havia avisat en la prèvia, el badaloní no va celebrar la diana, però enviava l'equip de la seva vida al vestidor amb el cor encongit. Amb dubtes però, una vegada més, amb caràcter i coratge. L'entrada de Longo en la segona part va posar-hi el toc picant, la intensitat de l'italià en la disputa va contagiar els companys i l'Espanyol va recuperar el pols al partit. El terreny de joc va anar desnivellant-se progressivament cap a la porteria balear. Moreno va estar a punt de redimir la seva errada amb una rematada de cap que va picar al travesser. Després, una inoportuna relliscada de Nunes va acabar amb Longo estès a terra dins l'àrea i Clos Gómez va xiular pena màxima. Involuntària però evident. Verdú, amb un colpeig tens i ben angulat, materialitzava el penal. La inèrcia del partit va fer la resta i l'empenta de l'Espanyol va tenir un últim premi, el definitiu. Incansable i solidari, Baena, aprofitant una pilota solta dins l'àrea en l'ocàs del xoc, foradava un últim cop la porteria balear. Cornellà sembla aferrat a nits de taquicàrdia, però amb desenllaços com el d'ahir paga la pena. L'Espanyol viurà, una setmana més, fora del descens. I amb Aguirre segueix sense conèixer la derrota a casa. Cornellà sembla que ja és un autèntic fortí.