Amb el cap fred

L'entorn de l'Espa­nyol està massa acos­tu­mat a la fla­gel·lació contínua. La dar­rera fue­tada es va pro­duir ahir a mitja tarda amb l'anunci que havien dene­gat la llicència UEFA al club. Una mitja veri­tat o mitja men­tida, com es vul­gui dir, va començar a irri­tar més d'un que començava a qua­li­fi­car de ridícul i ver­gonyós el paper dels diri­gents. Ara mateix els fets més pre­ci­sos ens indi­quen que la famosa llicència encara està en sus­pens, en rigorós stand by, i dene­gada en pri­mera instància. Per uns això és l'avant­sala que no s'acon­se­guirà, estan en el seu dret de pen­sar-ho, però les pos­si­bi­li­tats d'obte­nir la llicència encara es man­te­nen intac­tes i s'ha de con­fiar que així sigui. No hem d'obli­dar que el pri­mer interes­sat a obte­nir la llicència UEFA és la mateixa enti­tat blanc-i-blava. A finals de l'any pas­sat, amb l'equip incrus­tat a la cua de la clas­si­fi­cació, molts es van posar les mans al cap veient que l'Espa­nyol pre­sen­tava la docu­men­tació per acon­se­guir la llicència. “Per què ho fan, si llui­tem per evi­tar bai­xar i de cap de les mane­res ani­rem a Europa?”, es comen­tava lla­vors amb cert men­fo­tisme. La direc­tiva va dema­nar en aquell moment la llicència com una mos­tra que les coses s'esta­ven fent bé. Era una acció per donar pedigrí econòmic a la gestió de l'enti­tat tot i els múlti­ples pro­ble­mes amb els paga­ments d'Hisenda i la soga d'un con­curs de cre­di­tors. Ves per on que aquesta acció valenta i deci­dida de la direc­tiva ara és recri­mi­nada pels matei­xos que se'n fotien uns mesos enrere. Tots sabem les difi­cul­tats econòmiques del club i els esforços titànics que s'estan fent per redreçar el rumb. Tot i això, no hem d'obli­dar d'on neix el gest de dema­nar la llicència con­ti­nen­tal. Una obli­gació, cert, però que també es podia haver estal­viat el club al novem­bre veient la tra­jectòria de l'equip en la pri­mera volta. La pre­gunta resul­tant és què s'hau­ria dit si no s'hagués fet el pas de dema­nar-la?