La fugida d'Adrià Bernabé al Barça torna a sacsejar la selva en què s'ha convertit el futbol de base a Catalunya. La sortida d'aquest jove de 12 anys, el futbolista més prometedor de la seva lleva arreu de l'Estat, ha tornat a disparar les alarmes a la ciutat esportiva Dani Jarque. No és la primera vegada que passa, i continuarà passant en el futur. Aquest espoli blaugrana és constant i es converteix en una variable igual de predictible com la pluja de primavera a les conques mediterrànies. Jugadors com Marc Bartra i Isaac Cuenca van volar de l'Espanyol en edat preadolescent per fer les maletes cap a Sant Joan Despí. El Barça és un conjunt depredador que acostuma a alimentar-se del millor que té a Catalunya i arreu de l'Estat. Avui ha estat Adrià Bernabé qui ha volat, però fa uns anys va ser Andrés Iniesta, que també va volar de l'Albacete, a la mateixa edat. El futbol és un negoci pur i dur. Adrià Bernabé ja té una caterva d'assessors i fins i tot una marca esportiva que ja el comença a patrocinar. L'Adrià encara és un projecte de futbolista, però els casos precoços de l'esmentat Iniesta i de Messi conviden a seguir amb aquesta tendència. El temps dirà si Bernabé es converteix en una estrella o bé es queda aparcat en l'oblit, com tantes altres figures puerils. El problema és que el futbol, a l'edat de 12 anys, hauria de ser un esport, un divertiment per compartir amb amics i reforçar l'autoestima. Ara, la societat actual, impregnada del mercantilisme més voraç, ho està prostituint i convertint en un professionalisme de fast food començant pels pares, que són els tutors legals dels nois. Els progenitors són els veritables culpables d'un futura frustració dels seus fills. El problema: els diners frescos, i més en temps de crisi, són molt temptadors. Un reflex perfecte d'aquesta societat que viu a l'aixopluc de l'èxit immediat sense temps per madurar les coses. Ja ho deia Quevedo: “Poderoso caballero es Don dinero.”