L'Espanyol rutlla i il·lusiona en l'inici de temporada. Un dels principals artífexs respon al nom de Kiko Casilla. Un premi a la paciència i a la constància, passant per les crítiques en el debut, l'aprenentatge a través de les cessions i el treball esperant la seva oportunitat. Les lesions de Cristian Álvarez li van obrir fa un any les portes de la titularitat i no ha malbaratat l'oportunitat de convertir-se en intocable. A sobre, l'excel·lent arrencada dels blanc-i-blaus li ha comportat la condició de ser el menys golejat de primera, aspecte que veu anecdòtic, si bé reitera que està convençut que serà una temporada inoblidable.

Casilla va viure l'estiu del 2012 somiant a fer-se amb una plaça de titular, si bé era conscient que partia amb desavantatge. Mauricio Pochettino preferia Cristian Álvarez, que a més era un dels capitans de l'Espanyol. Els problemes musculars de l'argentí li van oferir l'ocasió de reivindicar-se, i amb el canvi de tècnic va brillar quan les lesions van tornar a fer la guitza a l'ara porter del San Lorenzo. El d'Alcover es va convertir en intocable, amb una seguretat que no tenia res a veure amb el jove tremolós d'actuacions tristes quan Ernesto Valverde el va fer debutar. Ara és un dels referents blanc-i-blaus i els rumors apunten que grans clubs tenen el seu nom apuntat, malgrat que prefereixi no fer-ne cas. “Ja vaig dir en la pretemporada: aquest ha de ser el meu any. L'equip mostra una bona sintonia, en la línia de la temporada passada, amb la mateixa mentalitat. I jo treballo perquè tot vagi bé.” El jugador blanc-i-blau acaba contracte el 2014 i el club s'ha marcat com a prioritat allargar la renovació, millorant-li les condicions actuals, tot i que ahir va quedar clar que no hi ha hagut moviments fins ara, ja que s'ha prioritzat la planificació d'altes i baixes.

La situació de Casilla ha canviat tant que ha passat de ser el suplent de Cristian a guanyar-se tanta confiança del cos tècnic que ni tan sols es va buscar un porter amb experiència que fes perillar la seva titularitat. Ara té Germán d'aprenent, amb un marcat rol de suplent. El d'Alcover ja ha passat per la situació del jove del planter, abans d'anar a Cadis i Cartagena. Gràcies a les cessions no el sorprèn el bon inici. “He jugat contra gairebé tots ells, contra Fuentes, Abraham i Lanza. La gent s'ha sorprès, però jo no, perquè sabia com eren.”