Al Martínez Valero, 24 anys després
Tommy N'Kono. El porter camerunès recorda l'última visita de l'Espanyol a Elx a primera amb un 1-1 en el darrer minut en una lliga per oblidar: “Pensàvem que seria fàcil i se'ns va complicar”
Recursos desesperats en situacions desesperades. Pilotada llarga de Golobart, error increïble del porter Miguel i Diego Orejuela atent per fer l'1-1 en el minut 90. Tommy N'Kono s'ho mirava des de la porteria i respirava tranquil perquè dins del desastre de ser incapaç d'imposar-se a un Elx que tenia els dos peus a la segona divisió A, l'Espanyol com a mínim esgarrapava un punt. El mite camerunès no s'imaginava que passarien 24 anys per poder veure un altre cop els il·licitans en la màxima categoria. En conversa amb El9, l'ara entrenador de porters blanc-i-blau recorda aquell partit del 30 d'abril de 1989.
La temporada 1988/89 és de nefast record per als seguidors de l'Espanyol. La històrica campanya de l'any anterior, amb la final de la copa de la UEFA contra el Bayer Leverkusen, va derivar en un daltabaix inesperat. Amb l'equip de Xabier Clemente incrustat a la part baixa de la classificació des de l'inici, en la jornada 30 era tercer per la cua i visitava l'Elx, cuer destacat, aleshores amb només 14 punts en 30 jornades –les victòries valien dos punts–. Els blanc-i-blaus acabaven de guanyar a Oviedo amb gol de Michel Pineda, però des de l'inici l'actitud va ser ben diferent, incapaços de desbordar un rival rendit ja a la seva sort. El cop de cap d'Orejuela permetia aconseguir un punt, el més positiu d'aquella tarda, segons rememora N'Kono. “El partit va ser bastant complicat. La veritat és que pensàvem que seria fàcil i al final resulta que se'ns va complicar tot. L'important és que vam obtenir un empat.”
El partit no va passar a la història ni dels blanc-i-blaus ni dels blanc-i-verds i els protagonistes no podien ser conscients de què els preparava el futur. L'Espanyol va acabar la temporada entre llàgrimes en perdre la promoció de descens en la pròrroga en el partit de tornada a Mallorca i encara pitjor seria el panorama de l'Elx, que trigaria 24 anys a tornar a veure un partit de primera divisió al Martínez Valero. “El futbol és tan difícil i canviant que ningú s'esperava que passés tant de temps. Recordo que quan vam perdre la final de la copa de la UEFA vaig dir que havíem perdut una oportunitat molt gran, i anys després la vaig tornar a viure, així que mai se sap.”
Duel d'aficions a Elx
Les característiques de l'estadi Martínez Valero fan que no sigui un camp gaire calent. I encara ho era menys l'abril del 1989 amb l'equip cuer destacat i donant símptomes clars d'haver-se rendit a la seva sort, caminant ferm cap al descens. N'Kono espera que demà sigui força diferent, precisament per les més de dues dècades amb el públic local orfe de partits en la màxima categoria. “Recordo que per l'amplitud del camp i la condició de l'equip, que era cuer, no hi havia gaire gent a l'estadi aquell dia. Però dissabte, tenint en compte que és una novetat, que feia tant de temps que no jugava a primera divisió, el més normal és que hi hagi molta gent. No, no era un camp calent, però mai se sap què ens podem trobar dissabte. El més normal és que la gent pressioni.” Per contrarestar-ho hi haurà més de mig miler de seguidors periquitos acompanyant l'Espanyol des de la graderia en el desplaçament. “Sempre dic que la nostra força és el que som, el nostre públic, la nostra gent. Aquesta és la força de l'Espanyol. L'afició no ens ha fallat mai, fins i tot en les èpoques que no hem estat bé. Doncs ara que estem una mica millor ens acompanyaran.”
En la copa del Rei, el debut triomfal de Coro
L'Espanyol fa 24 anys que no trepitja el Martínez Valero a primera divisió, però el 30 d'abril de 1989 no va ser l'últim cop que van visitar l'Elx. L'any següent es van enfrontar a segona (0-1 per als blanc-i-blaus) i, posteriorment, la copa del Rei els va tornar a enfrontar. No va ser un partit qualsevol, perquè va oferir un duel a partit únic en territori il·licità la temporada 2004/05. Aquell vespre els seguidors periquitos van descobrir la nova perla del planter, que va debutar amb el gol de la victòria, que no seria l'únic que el convertiria en història del club: Coro. Dissabte serà rival, fet que fa més especial el partit, amb altres exblanc-i-blaus com ara Javi Márquez i Edu Albácar. “Sempre és especial trobar-se amb nois que són de la casa. Segur que per a ells també serà especial. Són nois que futbolísticament han nascut al nostre club i segur que sentiran alguna cosa diferent”, ressalta N'Kono.