Molt més preparat
Llest. Pau, que sorprèn per la tranquil·litat que transmet, arriba al primer equip després de disputar en una temporada al filial més partits que Germán Parreño en les dues anteriors juntes
Pau és una de les sorpreses agradables de la temporada. El jove porter no ha acusat el salt des de la segona B i amb 20 anys acabats de fer transmet una tranquil·litat que té tothom encantat a la Dani Jarque. El gironí ha mostrat que la porteria de l'Espanyol té un futur magnífic, continuï o no Kiko Casilla, i ha sabut aprofitar l'oportunitat. En la temporada anterior Germán Parreño va deixar escapar l'oportunitat.
Kiko Casilla s'ha convertit en intocable a la porteria de l'Espanyol. Grans actuacions amb el premi i el reconeixement que suposa el debut internacional. A l'ombra del d'Alcover miren de créixer altres porters. Ara és el torn de Pau. L'Alavés no va posar-lo a prova en el debut, ni a casa ni a fora, però contra el València i el Sevilla va deixar clar que està preparat per agafar el relleu. Sense presses, polint algunes sortides o agafant massa muscular per continuar creixent. L'expulsió de Casilla al Sánchez Pizjuán li va permetre debutar en la lliga i repetirà diumenge contra el València. Una acumulació de minuts que no havia previst, però que s'ha guanyat: “No m'ho pensava. Em vaig agafar la temporada com un aprenentatge. No em vaig posar cap límit o mínim de minuts o partits. Si m'haguessin dit a l'estiu que al febrer hauria disputat set partits oficials no m'ho hauria cregut. He tingut més continuïtat ara, sobretot aquest mes amb la copa. No sé si és el meu moment o si això marcarà un abans i un després en mi. Intento millorar cada dia. Normalment juga en Kiko, està establert així, i jo miro d'estar a punt per quan em toqui.”
Pau no abandona el discurs de l'aprenent que ha d'anar fent el seu camí. Fa unes setmanes va dir adéu a Germán Parreño, cedit al Racing de Santander fins al final de temporada. El d'Elx va tenir un pas desafortunat pel primer equip. Errades decisives en els partits d'anada de la copa contra rivals de segona A, amb el càstig de veure's a la banqueta en la tornada. I la major golejada de la lliga quan Casilla va ser baixa per sanció al Sánchez Pizjuán. Tommy NKono només tenia elogis pel seu treball als entrenaments i com millorava aspecte rere aspecte, però a l'hora de jugar li va fallar la fortalesa mental. La falta de partits no va ajudar-lo. A la inactivitat al primer equip cal sumar-hi que tampoc al filial va ser indiscutible: 24 partits en la temporada 2012/2013 i només deu en l'anterior, en què Edgar Badia tenia preferència. Pau, en canvi, va ser indiscutible sota els pals des que va pujar del juvenil. Fins i tot algun gran club va demanar-ne una opció preferencial, una possibilitat descartada per la directiva blanc-i-blava. En el segon equip blanc-i-blau el gironí va disputar 35 partits, més que Germán en els dos anys anteriors. 3.150 minuts i 39 gols rebuts a segona B.
“És important jugar”
El baix rendiment de Germán va dur l'Espanyol a buscar-li una sortida a l'estiu, però no va trobar destí, així que va treballar cada dia amb Pau i Casilla en espera de trobar un destí, que ha resultat ser Santander. Pau va confessar ahir que no ha parlat amb ell des que va marxar. El gironí admetia que no és senzill treballar cada dia sense el premi de tenir minuts el cap de setmana, però mirava d'agafar-s'ho amb filosofia: “Per a tothom és important jugar, per a qualsevol jugador. És cert que la posició del porter sempre és especial, però si treballes als entrenaments quan t'arribi el partit es reflectirà.” De moment diumenge disputarà el vuitè partit de la temporada i dijous vinent el novè. I somia una final de copa, si bé deixant clar que entendria que Casilla fos l'escollit si s'hi arriba.
El gironí celebra el canvi de tendència al club blanc-i-blau amb l'aposta pels porters formats al planter
La falta de diners facilita l'aposta pels jugadors de la casa. I si responen, la situació esdevé ideal. Així funciona en els darrers temps la porteria blanc-i-blava. En el segle XXI Cavallero, Lemmens, Kameni, Cristian Álvarez, Mora o Lafuente s'han posat sota els pals per defensar els interessos de l'Espanyol. Els jugadors del planter han tingut un rol secundari. Argensó sempre va ser qüestionat i Gorka Iraizoz es va cansar de ser el suplent de Kameni i se'n va anar a l'Athletic. Casilla va ser el primer a aprofitar les lesions de Cristian per demostrar que oferia més garanties i tornar-se indiscutible a la porteria de l'Espanyol. Quan l'argentí es va cansar de viure a l'ombra del d'Alcover i va decidir tornar al seu país, la direcció esportiva va buscar una alternativa al mercat estatal i va arribar a signar un precontracte amb Cobeño, que va trencar l'entesa per renovar pel Rayo Vallecano. La falta de recursos va dur la secretaria tècnica i Javier Aguirre a donar una oportunitat a Germán Parreño. La iniciativa no va acabar de funcionar amb el d'Elx, però l'estiu passat ja no hi va havercap dubte. No es va buscar fora res, sinó que es va mirar cap a dins. Pau López va pujar des del filial per continuar creixent a les ordres de NKono i a l'ombra de Casilla. Si el porter tarragoní no hagués renovat i se l'hagués traspassat s'haurien buscat alternatives, però va allargar el vincle amb l'Espanyol i el gironí és la segona opció. Ahir no amagava que l'aposta pels del planter és benvinguda, així com el bon treball dels darrers temps. “Que s'aposti per gent de la casa és motiu de satisfacció. El club fa una aposta per formar la gent, per formar la persona. No és només un aspecte tècnic, sinó també tàctic, que és molt important avui dia en el futbol. Els porters de la casa ho veuen, valoren que es faci així i veuen que es pot arribar al primer equip, que en aquest club s'està treballant molt bé.”
Notícies
Dissabte,16 novembre 2024