El plaer d'una gran nit

L'Espa­nyol ha llui­tat moltíssim per arri­bar fins a les semi­fi­nals de copa dei­xant dues vícti­mes de gran poten­cial, com el València i el Sevi­lla pel camí. Els del Túria i els del Pizjuán ja es veien en la final abans d'hora, però l'Espa­nyol va jugar a la per­fecció les seves armes. Ara arriba l'Ath­le­tic Club. Els bas­cos ja no són aquell equip de fa un gra­pat de tem­po­ra­des. Han per­dut part del seu poten­cial, però seguei­xen sent un con­junt força com­pe­ti­tiu que fa dies que tre­ba­lla el seu paper de víctima. Un rol que, en les ante­ri­ors eli­mi­natòries, va inter­pre­tar a la per­fecció l'Espa­nyol. Ara els blanc-i-blaus no es poden refiar gens d'un lleó ferit que arriba amb el pes de la seva història i que té, com els cata­lans, l'objec­tiu de sege­llar el seu pas­sa­port cap a la final. El fut­bol no entén de matemàtiques, i la seva impre­vi­si­bi­li­tat el fa ser una autèntica droga emo­ci­o­nal per als espec­ta­dors. Si fos per les pres­ta­ci­ons de l'anada, l'Espa­nyol hau­ria pogut mar­xar de San Mamés amb una gole­jada al sarró i amb els dos peus a la final. Aquell par­tit ha de ser una advertència per als blanc-i-blaus, pre­ci­sa­ment pel fet d'haver estat neta­ment supe­ri­ors als bas­cos i només haver acon­se­guit un pírric empat. Els dei­xe­bles de Ser­gio González hau­ran de pair aquesta nit un par­tit car­re­gat d'exces­sos en tots els sen­tits: per la cita històrica, per l'ambi­ent i per la res­pon­sa­bi­li­tat del moment. Si saben ges­ti­o­nar i con­tro­lar les emo­ci­ons s'endin­sa­ran en el camí del plaer. Un moment en què el fut­bo­lista entra en una sim­bi­osi per­fecta amb la seva pro­fessió. Aquell ins­tant màgic en què els som­nis es fusi­o­nen amb la rea­li­tat. Si els juga­dors arri­ben a aquest estadi d'efer­vescència men­tal tin­dran molt de gua­nyat per asso­lir la gran final. I ara que tot són llo­an­ces, si la gran nit blanc-i-blava acaba en tragèdia, només ens que­darà aixe­car-nos dels nos­tres seients i aplau­dir un equip que ha tor­nat a il·lusi­o­nar l'afició. Aquest pes­si­go­lleig ja no ens el treu ningú.