ELX: Tyton, Damián, Lombán, José Ángel, Albacar, Mosquera, Adrián (Herrera, 62'), Víctor (Álvaro, 84'), Fajr, Coro (Rodrigues, 72'), Jonathas.

ESPANYOL: Casilla, Arbilla, Colotto, Moreno, Fuentes, Javi López (Caicedo, 79'), Abraham, Lucas Álvarez, Salva Sevilla (Cañas, 75'), Sergio García, Stuani (Víctor Sánchez, 62').

L'Espanyol va desaprofitar l'oportunitat d'obtenir un triomf clau per amarrar la permanència i explorar la seva ambició en el tram final de la lliga. El partit va començar amb el vent a favor gràcies a una genialitat de Sergio García. Una aparició del capità blanc-i-blau semblava suficient per encarrilar un matx gris i sumar una victòria decisiva per acaronar la permanència i poder-se catapultar fins als 37 punts, però no va ser així. I això que Falete va agafar una pilota a la frontal i la va engaltar amb un potent xut de rosca que es va incrustar com un míssil pel pal esquerre de Tyton, que només va poder acompanyar la pilota amb la mirada. El gol posava llum a la foscor de l'Espanyol, molt negat en els últims partits de cara a gol. La darrera diana dels davanters va ser obra del capità un llunyà 14 de febrer a Màlaga. Des d'aleshores, els atacants espanyolistes tenien la punteria desafinada. Massa temps per a un equip que depèn, i molt, de l'efectivitat del seu trident atacant, format per Stuani, Caicedo i Sergio García. El capità va rubricar ahir el seu desè gol en la lliga i va elevar a 25 dianes la quota del trident en aquesta lliga, en què l'equip acumula un total de 33 gols. I és que el tret diferencial de l'Espanyol respecte als equips de la seva lliga és la dinamita que té al davant. N'és una mostra fefaent el fet que la tripleta blanc-i-blava ha marcat més gols que tot l'Elx junt. El conjunt il·licità va jugar a un ritme molt baix i es va mostar poruc i atemorit. Una actitud normal en un equip que viu a prop de l'abisme del descens i submergit en problemes d'impagaments. Mala peça al teler si mentre s'intenta aconseguir un futbol fiable i efectiu el cap està fent comptes tot esperant que t'ingressin la nòmina dels últims mesos al banc. Precisament per tots aquests contratemps dels alacantins, és incomprensible el pas enrere que va fer el tècnic blanc-i-blau, que va canviar el plantejament tàctic fins a tres vegades. Una pràctica especulativa que voreja la covardia i que l'Espanyol va pagar cara mentre veia com l'afició, massa permeable a les desgràcies, se sulfurava. Escribá, amb molt menys potencial, va fer una lectura inversa de la situació i això li va donar un punt d'or en la seva lluita infernal per salvar un equip comatós.

L'Elx va ser el primer que es va atrevir a condimentar el guió del partit amb un xut perillós d'Albacar. Una traca momentània que no va tenir continuïtat. L'Espanyol només es va despertar amb el golàs de Sergio García. Un motiu prou poderós per adormir el partit i esperar l'ocasió més propícia per liquidar l'Elx amb un segon gol definitiu. Els il·licitans no inquietaven gens la porteria de Casilla, que ahir va ser un espectador de luxe fins que una passada filtrada el va obligar a plantar-se en una acció d'un contra un amb Jonathas. El davanter brasiler ho tenia tot a favor, però el porter d'Alcover va ser més llest i va pispar la pilota al punta, que es va posar les mans al cap. Una part de la graderia només s'animava a fer tímids xiulets vist el trist espectacle dels dos equips. Sergio González va apostar per donar més consistència a l'equip fent sortir Víctor Sánchez per Stuani. El canvi obligava a variar el dibuix tàctic, del clàssic 4-4-2 a un 4-2-3-1, amb Salva Sevilla de mitjapunta. L'Elx també va moure la banqueta i va fer sortir Herrera per Adrián. Una aposta un xic més ofensiva per buscar l'empat. Sergio González va tornar a fer un gir tàctic amb l'entrada de Cañas i amb un altre canvi de dibuix: 5-3-2, amb Javi López com a tercer central. L'Espanyol es va emmurallar al darrere, però de poc va servir l'invent del riberenc, que va veure com Jonathas rematava a porteria, Casilla rebutjava la pilota i Herrera, aprofitant el refús –això sí, en fora de joc–, enviava la pilota al fons de la xarxa i signava l'empat. El partit es recargolava de la pitjor manera possible per a l'Espanyol: en un minut, una victòria que tenia a l'abast se li esmunyia dels dits com sorra de platja. Caicedo va ser l'últim recurs de Sergio González per intentar refer el camí després de 60 minuts d'especulació futbolística. Lucas va enviar una pilota filtrada cap a Sergio García, i Tyton, en una aturada més pròpia de l'handbol, va desviar a córner amb el peu un gol cantat. Amb més cor que cap, l'Espanyol ho va intentar fins al final, però les sensacions i el futbol que va mostrar ahir deixen la parròquia blanc-i-blava amb sensacions amargues i amb poques esperances de veure un bon tram final de temporada. Així ho van entendre els aficionats, que van acomiadar l'equip amb una xiulada important després del trist espectacle que van presenciar ahir al Power8 i després de quatre jornades consecutives sense guanyar, les tres últimes amb empats.