Víctor Sánchez es reivindica brillant lluny de la banda
Protagonista. El jugador de Rubí reconeix que se sent més còmode al mig, però lloa els companys de posició i deixa la decisió en mans de l'entrenador blanc-i-blau, Sergio González
Sergio González no ha explicat per què, però, després de la derrota contra el València a principis de febrer, Cañas i Víctor Sánchez van deixar de ser la parella intocable al mig del camp. L'andalús ha desaparegut de l'ordre de prioritats de l'entrenador de l'Espanyol, que ha donat l'alternativa a Javi López, transformant-lo de lateral dret a pivot defensiu. En el cas del jugador de Rubí, ha combinat la banqueta amb un desplaçament a la banda que no ha funcionat. Ho ha provat en sis partits, amb un 0-0 contra l'Atlético i el Deportivo i quatre ensopegades, contra el Madrid, el Barça, el Sevilla i la Real Sociedad. La visita de dijous a Vila-real va permetre tornar-lo a veure al mig, i l'equip ho va agrair.
Abraham ha rendit a un bon nivell. Fins i tot en el decebedor empat contra l'Elx va ser dels pocs que va oferir un nivell digne. Ràpid d'idees en la passada per facilitar el desplegament ofensiu. És una opció. Una altra és Víctor Sánchez. El de Rubí és anàrquic, perd la posició sovint i té una tendència natural a veure targetes que no minva tot i anar acumulant experiència. Però alhora recupera més pilotes i té arribada des de la segona línia. No és casualitat que el Madrigal veiés el seu tercer gol de la temporada, que el situa com a pitxitxi rere el trio de davanters que formen Sergio García, Stuani i Caicedo. Va ser a tot arreu i va marcar en una reivindicació clara, per molt que volgués ser bon company. “M'he trobat bé al centre, lògicament. Tant Javi López com Abraham, Cañas i els altres que han jugat al mig han estat a un bon nivell. Tots estem aquí per sumar. Estic content d'haver jugat un altre cop al mig, content pel gol i per la victòria de l'equip. A partir d'aquí, és el mister qui decideix si he de jugar i a on”, explicava a L'Esportiu.
Víctor Sánchez va renovar l'estiu passat i dijous es va reivindicar contra un dels equips que més s'ha interessat per fitxar-lo des que està a l'Espanyol. El Vila-real fins i tot va presentar una oferta de dos milions per endur-se'l, que el club blanc-i-blau va descartar per minsa. Potser apugen el preu després de patir-lo en directe. El migcampista català va reconèixer que en els darrers partits el conjunt periquito no s'ha sentit còmode, malgrat que només s'hagi perdut un dels últims sis duels: “L'altre dia tots vam marxar amb molt males sensacions del camp, jo el primer, per l'actuació personal i per la de l'equip en la segona meitat. Sabíem que a Vila-real teníem un partit per reivindicar-nos, per donar un cop de puny sobre la taula i demostrar que som millors del que es va veure l'altre dia. Vam fet un partit molt bo, de deu, gairebé no ens van fer cap ocasió. És un bon camp per guanyar. No només són els tres punts. Guanyar en un camp tan difícil millora la imatge de l'equip i et dóna una mica més.”
Setmana de set punts
La victòria comporta tranquil·litat. Calma el desencís a l'alça de l'afició. Però el discurs és clar, mana la permanència: “Amb 38 punts encara no estem salvats. Si guanyem contra l'Athletic ho tindrem a tocar. Si guanyem tindrem una setmana de set punts, cosa que hauríem signat tots abans de començar-la.” També firmem que sempre jugui al mig.
VILA-REAL
“Teníem un partit per reivindicar-nos i demostrar que som millors del que es va veure”Dedicatòria a Abraham
Víctor Sánchez és un dels jugadors més estimats al vestidor blanc-i-blau. La pèrdua de protagonisme no li ha alterat el caràcter ni la naturalitat de donar la cara i donar explicacions sempre que calgui. Tampoc ha generat tensions en la pugna per la titularitat. La millor prova va ser que després de marcar va fer el gest del 10 i es va abraçar amb Abraham, que li havia pres el lloc al mig del camp en els darrers mesos: “Sí, fa setmanes que m'ho va dir i li vaig dir que li dedicaria un gol, i que si ell marcava me'l dedicaria a mi. Independentment de si juga ell o jo, tenim una gran relació.”
Víctor Álvarez posa fi a la llarga espera
Una de les novetats de l'onze titular al Madrigal va ser la presència de Víctor Álvarez. La banda esquerra és el gran maldecap de Sergio González, que hi va provant jugadors sense que cap l'acabi de convèncer. El jugador del planter va rendir a un bon nivell a Vila-real en el primer partit en l'alineació inicial des del 8 de febrer. I tot just l'onzè duel de lliga en què participava. “És complicat, perquè havia jugat tots els partits de copa, amb continuïtat. Estar un temps aturat no és fàcil, però l'únic que pots fer és seguir treballant de valent en espera que arribin noves oportunitats, com la d'avui, per mirar d'aprofitar-les. Avui hem fet un gran partit tots en general”, va assegurar. Asenjo li va impedir arrodonir-ho amb el primer gol de la temporada.