Jo crec que el llistó de l'any passat ja no ens serveix, perquè llavors hi havia uns jugadors i ara n'hi ha uns altres: el llistó, doncs, pot pujar o baixar, ja ho veurem. D'entrada, no ens en posem cap i serà la lliga qui ens dirà quin nivell tenim quan hàgim jugat contra tothom, ja que tampoc no sabem el potencial de la resta. Pel que fa a objectius, mantenim el de sempre: que els jugadors creixin col·lectivament i individualment, que segueixin progressant.

Sí, i no ens hem de confondre. Per quedar primer en aquesta categoria has de fer les coses bé, però molts cops tens tant de potencial que quedes primer perquè ets millor que la resta, però no perquè desenvolupis un futbol de més qualitat. El nostre objectiu és jugar millor i que els nois entenguin millor el joc. Si això ens serveix per quedar campions, doncs perfecte.

No ho sé encara, però el meu objectiu no és estar per damunt del Barça o plantar-li cara. El rival som nosaltres mateixos: tenim un potencial, hem d'anar tots a l'una i créixer com a equip. Després ja veurem si això ens serveix per ser primers, segons, tercers...

Jo penso que una cosa és conseqüència de l'altra. Si interpretem bé la proposta futbolística i el potencial dels jugadors continua creixent, evidentment guanyarem més partits dels que perdrem.

No hauria de ser així, perquè només queden tres futbolistes d'aquell bloc. Al final, el jugador de l'Espanyol està en contínua evolució i avaluació. Ara el que han de fer és créixer, entrenar-se i rendir, perquè hi ha molta competència. Han d'estar per sobre del que diguin a fora.

Sí, sí, ells ho tenen claríssim. L'Espanyol és un club que té el seu major patrimoni en el futbol de base, aquí es mira molt el planter i es mira de veritat, i això és una motivació extra, perquè saben que en aquest club se'ls promociona. És una evidència i ho veuen cada temporada. Per exemple, al B hi ha un grapat de jugadors que l'any passat eren aquí.

No hi haurà grans diferències, perquè hi ha un estil de joc establert en tots els equips de base del club, amb els petits matisos que introdueix cada entrenador. En tot cas, en línies generals seran conjunts similars: millors en algunes coses i pitjors en altres.