Una dicotomia de complexa digestió. L'Espanyol va anar a Vallecas envalentit per l'1-3 al Benito Villamarín i en va tornar capcot amb una nova golejada en contra. Un 3-0 dolorós perquè en el duel entre els dos conjunts que més gols encaixen de primera divisió només un va mantenir la porteria a zero, i van ser els locals. Pau ha recollit vint cops la pilota del fons de la porteria en nou partits, una xifra alarmant, però també és cert que l'onze blanc-i-blau es mou amb comoditat per la zona mitjana de la classificació perquè malgrat tot ha estat capaç de lligar quatre victòries.

És qüestió de com es veu el got. Qui el veu mig ple sosté que el descens és a sis punts i en canvi la zona europea, a tan sols un. És l'argument dels optimistes, dels qui resten importància a la facilitat amb què l'Espanyol encaixa gols, sobretot en les derrotes. Tan sols la desfeta contra l'Sporting va ser per la mínima. A la pitjor ensopegada de la història de l'entitat a casa, el 0-6 del Real Madrid, l'acompanyen els tres gols encaixats a Riazor i divendres a Vallecas. “És cert que vint gols en contra són molts, que quan perdem n'encaixem massa, però hem de mirar el balanç de punts. En tenim 12, som a mitja taula i mentre anem sumant punts i guanyem això és l'important”, raonava Pau. El precipitat debat a la porteria ha passat de llarg perquè el garrotxí va rendir a bon nivell a Sevilla i no va tenir cap culpa en el 3-0 del Rayo. Però alguna cosa falla quan es lidera la competició en les dianes en contra. I què hi diu el tècnic? Doncs amb la visió sempre positiva que defensa des que seu a la banqueta, comparteix el pensament de Pau. “Està clar que quan et fan gols és preocupant perquè per guanyar n'has de fer més. Hi estem treballant. És veritat que som l'equip més golejat però també, que estem ben classificats.”