Pau continua creixent

“Estic en ratxa? Ni de bon tros. Això depèn del par­tit. Si et llan­cen molt la pilota i estàs encer­tat, es veu més el teu joc, però a vega­des també depèn de com vagi el par­tit i de la sort que tin­guis en una jugada pun­tual”, res­po­nia amb humi­li­tat Pau López després de sig­nar un altre bon par­tit. Aquesta vegada en un esce­nari tan exi­gent com el Vicente Cal­derón. El por­ter va ser el millor de l'Espa­nyol con­tra els colc­ho­ne­ros. El gironí ha tor­nat a evi­den­ciar que està en un moment de crei­xe­ment expo­nen­cial i sem­bla que les seves pres­ta­ci­ons no tenen atu­ra­dor tot i les deficiències que arros­sega l'equip. Els blanc-i-blaus van sobre­viure en el par­tit gràcies a l'encert del gironí sota els pals. La segona part va ser exi­gent, amb múlti­ples atu­ra­des com ara una de magnífica a un xut del debu­tant Tho­mas i una acció d'un con­tra un que va resol­dre amb solvència davant Gri­ez­mann. El por­ter sem­bla que està aga­fant una velo­ci­tat de cre­uer i amb la seva segu­re­tat està silen­ci­ant les veus més crítiques que albi­ra­ven un canvi de guàrdia a la por­te­ria set­ma­nes enrere. La set­mana pas­sada, con­tra el Màlaga, ja va ofe­rir un bon tast del seu joc amb una mà sal­va­dora sem­blant a la que va treure con­tra el València. Dis­sabte, tots els com­panys van patir de valent al Vicente Cal­derón, però, com a premi de con­so­lació, la parròquia blanc-i-blava va veure com sota els pals un noi de 20 anys està crei­xent de manera con­ti­nu­ada i con­fir­mant que serà un dels grans por­ters de la dècada. Més enllà de valo­rar les crítiques nega­ti­ves, silen­ci­a­des amb els últims par­tits, el fut­bo­lista apel·lava a la coherència: “Ni abans era tan dolent com em pin­ta­ven ni ara tan bo. Estic millo­rant cada dia i m'estic tro­bant millor en cada par­tit ”, expli­cava a aquest diari, i dei­xava clar que la con­fiança del cos tècnic està sent clau en la seva evo­lució. “El tècnic sem­pre m'ha donat suport, sem­pre ha estat molt atent amb mi i l'única cosa que puc fer és agrair-li aquesta con­fiança en el ter­reny de joc. Des del pri­mer dia m'ha aju­dat molt i és l'entre­na­dor qui m'ha donat l'opor­tu­ni­tat de jugar a pri­mera divisió.” La voràgine d'emo­ci­ons que ha vis­cut Pau en aques­tes 13 jor­na­des de lliga hau­ria fet embo­gir més d'un, però, tot i que només té 20 anys, l'aspecte psi­cològic és una de les for­ta­le­ses del gironí. “S'ha de saber con­viure amb les crítiques. Fa uns dies era el rumor per por­tar Valdés; abans, que havia de ser suplent. Són coses natu­rals del fut­bol. El més impor­tant és tenir la con­fiança del tècnic, la de Tommy [N'Kono] i la dels com­panys. Si la gent em dóna suport, doncs millor. Però, si no, he de con­ti­nuar tre­ba­llant. La meva funció és donar la cara i trans­for­mar les crítiques en aplau­di­ments”, argu­men­tava el gironí amb un dis­curs propi d'un veterà.

Així mateix, el fet que sigui un pro­ducte del plan­ter podria ser un punt per ali­men­tar la crítica fàcil, però el por­ter es man­te­nia al marge d'aquesta qüestió. “Si no fos del plan­ter, les coses podrien ser més fàcils? Pot­ser sí, qui ho sap? Però no m'hi cap­fico.” El que és evi­dent és que si l'evo­lució de Pau López segueix el camí traçat, la segona volta de la lliga serà molt millor que la pri­mera.