“Estic en ratxa? Ni de bon tros. Això depèn del partit. Si et llancen molt la pilota i estàs encertat, es veu més el teu joc, però a vegades també depèn de com vagi el partit i de la sort que tinguis en una jugada puntual”, responia amb humilitat Pau López després de signar un altre bon partit. Aquesta vegada en un escenari tan exigent com el Vicente Calderón. El porter va ser el millor de l'Espanyol contra els colchoneros. El gironí ha tornat a evidenciar que està en un moment de creixement exponencial i sembla que les seves prestacions no tenen aturador tot i les deficiències que arrossega l'equip. Els blanc-i-blaus van sobreviure en el partit gràcies a l'encert del gironí sota els pals. La segona part va ser exigent, amb múltiples aturades com ara una de magnífica a un xut del debutant Thomas i una acció d'un contra un que va resoldre amb solvència davant Griezmann. El porter sembla que està agafant una velocitat de creuer i amb la seva seguretat està silenciant les veus més crítiques que albiraven un canvi de guàrdia a la porteria setmanes enrere. La setmana passada, contra el Màlaga, ja va oferir un bon tast del seu joc amb una mà salvadora semblant a la que va treure contra el València. Dissabte, tots els companys van patir de valent al Vicente Calderón, però, com a premi de consolació, la parròquia blanc-i-blava va veure com sota els pals un noi de 20 anys està creixent de manera continuada i confirmant que serà un dels grans porters de la dècada. Més enllà de valorar les crítiques negatives, silenciades amb els últims partits, el futbolista apel·lava a la coherència: “Ni abans era tan dolent com em pintaven ni ara tan bo. Estic millorant cada dia i m'estic trobant millor en cada partit ”, explicava a aquest diari, i deixava clar que la confiança del cos tècnic està sent clau en la seva evolució. “El tècnic sempre m'ha donat suport, sempre ha estat molt atent amb mi i l'única cosa que puc fer és agrair-li aquesta confiança en el terreny de joc. Des del primer dia m'ha ajudat molt i és l'entrenador qui m'ha donat l'oportunitat de jugar a primera divisió.” La voràgine d'emocions que ha viscut Pau en aquestes 13 jornades de lliga hauria fet embogir més d'un, però, tot i que només té 20 anys, l'aspecte psicològic és una de les fortaleses del gironí. “S'ha de saber conviure amb les crítiques. Fa uns dies era el rumor per portar Valdés; abans, que havia de ser suplent. Són coses naturals del futbol. El més important és tenir la confiança del tècnic, la de Tommy [N'Kono] i la dels companys. Si la gent em dóna suport, doncs millor. Però, si no, he de continuar treballant. La meva funció és donar la cara i transformar les crítiques en aplaudiments”, argumentava el gironí amb un discurs propi d'un veterà.

Així mateix, el fet que sigui un producte del planter podria ser un punt per alimentar la crítica fàcil, però el porter es mantenia al marge d'aquesta qüestió. “Si no fos del planter, les coses podrien ser més fàcils? Potser sí, qui ho sap? Però no m'hi capfico.” El que és evident és que si l'evolució de Pau López segueix el camí traçat, la segona volta de la lliga serà molt millor que la primera.