“Demanem al president Aragonès que defensi la projecció internacional de l’esport català, l’organització d’esdeveniments internacionals per part de les nostres entitats i que defensi les entitats esportives catalanes del que pretén ser un espoli fiscal nefast. L’interpel·lem perquè s’impliqui en la lluita contra la nova Llei de l’Esport i per tenir amb ell una reunió urgent perquè no només està en joc l’esport català, sinó també el model català, el país i les seves llibertats. Unides defensarem l’esport de base i l’esport català”. Gerard Esteva, el president de la Unió de Federacions de Catalunya (UFEC) ha clos amb veu enèrgica la seva intervenció avui al migdia en un acte a l’Estació del Nord de Barcelona en què, acompanyat dels presidents de les 71 federacions catalanes i pels representants de la federacions basques, aragoneses i de Castella i Lleó –tots plegats integrats en CUFADE (Confederació de Federacions Autonòmiques Espanyoles)–, han posat el crit al cel per la nova Ley del Deporte que ara mateix s’està debatent al Senat i a la qual proposen la introducció d’esmenes que frenin l’efecte negatiu abans de l’aprovació definitiva per part del congrés dels diputats: “L’esport català diu No a la llei estatal.” El text “elimina” el reconeixement internacional de l’esport català, escapça “per dalt i per baix” a les federacions autonòmiques tant en l’àmbit econòmic a través d’una quota d’integració com en les competències organitzatives internacionals i supraautonòmiques i no preveu cap compensació econòmica pel treball que fan en la formació d’esportistes. Suposa, per tant, un risc per a la supervivència de les federacions, un atac a la seva línia de flotació. Buscant la complicitat política amb el govern català, Esteva ha recordat que el text vulnera, a més, l’article 200 de l’Estatut d’autonomia, que parla del dret a projectar internacionalment les activitats esportives.

La quota d’integració és un contraatac en tota regla després de la derogació de la llicència única. Diverses federacions l’han començat a exigir i ja hi ha sentències, per exemple en el cas del pàdel, que l’han determinat un frau de llei. La catalana d’automobilisme és el cas més flagrant. Està en procés de desintegració per part de l’espanyola per aquest motiu i a pesat d’haver fet un pacte amb la federació –com va explicar el president Joan Ollé en la seva intervenció–i el CSD que, pel que sembla, ha quedat en paper mullat.

En el capítol de l’escletxa a casos especials de federacions que puguin competir internacionalment i que contempla dos supòsits, es discuteix que els supedita a l’aprovació política del CSD i, per tant, a una negociació política itinerant en funció del vent que bufi. Els dos requisits son l’arrelament històric i haver tingut abans federació autonòmica quan encara no existís l’espanyola, a més d’haver establert relacions amb la federació internacional corresponent. És el cas basc, amb el reconeixement de la pilota basca i el surf. Un altre del grans mals és que el CSD tindria la potestat de revisar la participació de les 21 federacions catalanes que fins ara han estat reconegudes.