No a la llei de l’esport
Política esportiva. Les federacions catalanes demanen la implicació de Pere Aragonès en la lluita per esmenar el text centralista que debat el Senat
“Demanem al president Aragonès que defensi la projecció internacional de l’esport català, l’organització d’esdeveniments internacionals per les nostres entitats i les entitats esportives catalanes del que pretén ser un espoli fiscal injust i nefast. L’interpel·lem perquè assumeixi la responsabilitat i s’impliqui en la lluita per defensar l’esport català contra la nova llei de l’esport estatal. Li demanem una reunió urgent per traçar estratègia conjunta perquè no és només un atac a l’esport català, sinó també al model estatal autonòmic, al país i a les seves llibertats. Unides defensarem l’esport de base i l’esport català”. Gerard Esteva, el president de la UFEC, va cloure amb veu enèrgica la seva intervenció ahir a l’Estació del Nord de Barcelona en un acte en què, acompanyat dels presidents de les 71 federacions catalanes i pels representants de les federacions basques, aragoneses i de Castella i Lleó –tots plegats integrats a Cufade (Confederació de Federacions Autonòmiques)–, van posar el crit al cel per la nova ley del deporte, que es debat al Senat i a la qual proposen la introducció d’esmenes abans de l’aprovació definitiva al Congrés dels Diputats: “L’esport català diu no a la llei estatal.” El text, diu la UFEC, “elimina” el reconeixement de l’esport català, escapça “per dalt i per baix” les federacions autonòmiques tant en l’àmbit econòmic a través d’una quota d’integració com en les competències organitzatives internacionals i supraautonòmiques i no preveu cap compensació econòmica pel treball que fan en la formació d’esportistes. Suposa, per tant, un risc per a la supervivència de les federacions, un atac a la seva línia de flotació. Buscant la complicitat política amb el govern català, Esteva ha recordat que el text vulnera l’Estatut d’Autonomia, que parla del dret a projectar internacionalment les activitats esportives.
La quota d’integració és el contraatac a la derogació de la llicència única. Diverses federacions l’han començat a exigir i ja hi ha sentències, per exemple en el cas del pàdel, que l’han determinat com un frau de llei. La catalana d’automobilisme és el cas més flagrant. Està en procés de desintegració per part de l’espanyola per revoltar-se i negociar i, tal com va recordar ahir el seu president, Joan Ollé, a pesar d’haver fet un pacte amb la federació i el CSD, que ha quedat en paper mullat.
Quant a casos especials de reconeixement internacional, en què preveu dos supòsits, es critica que els supedita a l’aprovació del Consell Superior d’Esports (CSD) i, per tant, a una negociació política itinerant en funció del vent que bufi. Els dos requisits són l’arrelament històric i haver tingut abans federació autonòmica que no pas espanyola, a més d’haver establert relacions amb la federació internacional. És el cas basc, amb el reconeixement de la pilota i el surf. Un altre dels grans mals és la retroactivitat, ja que el CSD tindria la potestat de revisar la participació de les 21 federacions catalanes que fins ara han estat reconegudes.