L’esport gironí, el de base i l’institucional, ha perdut un dels seus representants genuïns. Josep Saguer (Cabanelles, 11/01/1952) ha mort a l’edat de 71 anys dies després d’haver patit una caiguda quan practicava el ciclisme. En plena forma, en plenes facultats. A qui va ser mestre, esportista, regidor a l’Ajuntament de Girona (2003-2005) i representant territorial de l’esport de la Generalitat en dues etapes (2003-2006 i 2007-2011), la mort l’ha vingut a trobar fent el que més li agradava: esport. Córrer, pedalar, escalar... han donat sentit a la vida d’un esportista de base que va forjar-se professionalment com a mestre durant 20 anys en un lloc tan significat com l’escola de la Font de la Pólvora, un dels barris d’altíssima complexitat que hi ha als afores de la turística Girona de postal. Saguer era un mestre vocacional dels que no en sobren en l’educació i això el va fer ser molt estimat al barri, fins al punt que ell presumia –amb un punt d’ironia– d’haver arrencat un bon grapat de vots per ERC en aquell feu del PSC i del PP quan es va presentar a les eleccions municipals. Ho va fer el 1999 i el 2003 i en aquesta segona ocasió va ser un dels quatre regidors republicans. Rafel Niubò, al capdavant de la Secretaria General de l’Esport, el va nomenar representant territorial a Girona (2003) en substitució de Joan Canals. L’expulsió d’ERC del primer tripartit el va arrossegar (2006), però va ser escollit de nou pel segon govern tripartit, ara amb Anna Pruna al capdavant de la Secretaria General (2007-2011). Amb el canvi de govern del 2011 va cedir el lloc a Pep Pujols.

Militant d’ERC, hi va jugar tots els papers possibles i va estar en totes les batalles, des de la secció local a presidir la sectorial d’esports o tancar les llistes de les municipals qual calia –com hauria passat en les del pròxim 28 de maig. Però mai va renunciar a una veu pròpia, com quan sent el representant territorial de l’esport no va dubtar a comparar les ajudes que la Generalitat i el govern espanyol donaven als esportistes d’alt nivell: “Aquí tenim els premis ARC que, al costat dels ADO [espanyols], fan un tip de riure”. També va assumir responsabilitats sindicals com a delegat d’USTEC, majoritari en l’ensenyament.

L’activisme esportiu de Saguer havia començat molts anys abans. Atleta de base –i autoproclamat malalt de la bicicleta de carretera en els últims anys– va impulsar i la creació de l’Agrupació de Fondistes Girona –més tard Associació, posteriorment secció d’atletisme del Girona FC i ara Atletisme Girona– i en va ser el primer president, el 1986. Aquell club agrupava atletes de fons, de curses populars i de maratons, que no trobaven encaix en el GEiEG i va haver de batallar a tots nivells per tenir accés a instal·lacions d’entrenament.