L’esport gironí, el de base i l’ins­ti­tu­ci­o­nal, ha per­dut un dels seus repre­sen­tants genuïns. Josep Saguer (Caba­ne­lles, 11/01/1952) ha mort a l’edat de 71 anys dies després d’haver patit una cai­guda quan prac­ti­cava el ciclisme. En plena forma, en ple­nes facul­tats. A qui va ser mes­tre, espor­tista, regi­dor a l’Ajun­ta­ment de Girona (2003-2005) i repre­sen­tant ter­ri­to­rial de l’esport de la Gene­ra­li­tat en dues eta­pes (2003-2006 i 2007-2011), la mort l’ha vin­gut a tro­bar fent el que més li agra­dava: esport. Córrer, peda­lar, esca­lar... han donat sen­tit a la vida d’un espor­tista de base que va for­jar-se pro­fes­si­o­nal­ment com a mes­tre durant 20 anys en un lloc tan sig­ni­fi­cat com l’escola de la Font de la Pólvora, un dels bar­ris d’altíssima com­ple­xi­tat que hi ha als afo­res de la turística Girona de postal. Saguer era un mes­tre voca­ci­o­nal dels que no en sobren en l’edu­cació i això el va fer ser molt esti­mat al barri, fins al punt que ell pre­su­mia –amb un punt d’iro­nia– d’haver arren­cat un bon gra­pat de vots per ERC en aquell feu del PSC i del PP quan es va pre­sen­tar a les elec­ci­ons muni­ci­pals. Ho va fer el 1999 i el 2003 i en aquesta segona ocasió va ser un dels qua­tre regi­dors repu­bli­cans. Rafel Niubò, al cap­da­vant de la Secre­ta­ria Gene­ral de l’Esport, el va nome­nar repre­sen­tant ter­ri­to­rial a Girona (2003) en subs­ti­tució de Joan Canals. L’expulsió d’ERC del pri­mer tri­par­tit el va arros­se­gar (2006), però va ser esco­llit de nou pel segon govern tri­par­tit, ara amb Anna Pruna al cap­da­vant de la Secre­ta­ria Gene­ral (2007-2011). Amb el canvi de govern del 2011 va cedir el lloc a Pep Pujols.

Mili­tant d’ERC, hi va jugar tots els papers pos­si­bles i va estar en totes les bata­lles, des de la secció local a pre­si­dir la sec­to­rial d’esports o tan­car les llis­tes de les muni­ci­pals qual calia –com hau­ria pas­sat en les del pròxim 28 de maig. Però mai va renun­ciar a una veu pròpia, com quan sent el repre­sen­tant ter­ri­to­rial de l’esport no va dub­tar a com­pa­rar les aju­des que la Gene­ra­li­tat i el govern espa­nyol dona­ven als espor­tis­tes d’alt nivell: “Aquí tenim els pre­mis ARC que, al cos­tat dels ADO [espa­nyols], fan un tip de riure”. També va assu­mir res­pon­sa­bi­li­tats sin­di­cals com a dele­gat d’USTEC, majo­ri­tari en l’ense­nya­ment.

L’acti­visme espor­tiu de Saguer havia començat molts anys abans. Atleta de base –i auto­pro­cla­mat malalt de la bici­cleta de car­re­tera en els últims anys– va impul­sar i la cre­ació de l’Agru­pació de Fon­dis­tes Girona –més tard Asso­ci­ació, poste­ri­or­ment secció d’atle­tisme del Girona FC i ara Atle­tisme Girona– i en va ser el pri­mer pre­si­dent, el 1986. Aquell club agru­pava atle­tes de fons, de cur­ses popu­lars i de mara­tons, que no tro­ba­ven encaix en el GEiEG i va haver de bata­llar a tots nivells per tenir accés a ins­tal·laci­ons d’entre­na­ment.