La llei de l’esport espanyola, a debat a l’INEFC
El Col·legi de professionals de l’activitat física i l’INEFC van organitzar una jornada al voltant de la Ley del deporte espanyola, en què va reunir quatre punts de vista sobre la mateixa norma. La llei (BOE 31-12-2023) és un text que arriba tres dècades després de l’anterior, i la iniciativa del COPLEFC va acomplir les expectatives, perquè la sala d’jonor de l’INEFC de Barcelona es va omplir.
Eduard Inglés Yuba, director de l’INEFC, va remarcar, respecte a la llei, que “primer calia tenir-la i després comprendre-la”. Com a coorganitzador, Pere Manuel i Gutiérrez, president del COPLEFC, va dir: “Som aquí perquè en quaranta anys des del CSD no han fet el que calia fer: ordenar la professió”.
Juan Manuel Soto, diputat al Congrés, portaveu d’Esports del grup parlamentari socialista, va explicar: “La nova llei és fruit d’un treball intens de participació i d’escolta. Vol ser un text inclusiu, de tothom”. Recordant el context del Congrés, amb molts partits, va reconèixer que això ha tingut influència en el text final. El procés “no ha estat fàcil, sinó molt complex, però apassionant, amb setze formacions i un 99,9% d’acord”. Així mateix, el diputat va reconèixer “la feina del COLEFC i del COPLEFC, per la fermesa, la constància, la lleialtat”. Com a síntesi, va afirmar que “La Llei respon a una demanda del sector: és moderna i conserva el que ja funcionava. Té novetats, perquè va més enllà de l’esport de competició”.
Sobre el desplegament reglamentari i la disposició final sisena, va admetre una obvietat, que no es produirà en el termini previst, situació que ha provocat la convocatòria d’eleccions. També va detallar aspectes de la llei, com el fet de ser innovadora en gènere, en transparència i codis bon govern, la incorporació d’una nova definició de l’esport i l’activitat física (ajustada a la Carta Europea, és a dir, més enllà del caràcter competitiu).
Isabel Pérez, secretària general de la UFEC, va considerar que “per a les federacions autonòmiques ha arreglat coses pendents, especialment amb la llicència única”. Així, “resol problemes que havien dut fins a la judicialització entre federacions autonòmiques i estatals”. Per a Pérez, però, “és una llei de transició, no assoleix el cent per cent del model en què creu la UFEC”. Com a valors positius, va destacar que “en la resolució de conflictes públic-privat, fa un esforç pedagògic, tot i que hauria pogut ser més ambiciosa”. I com a conclusió va rematar-ho: “És una llei interessant, però no tindrà trenta anys de vida i obre un camí bo per al sector”.
Iolanda Latorre, gerent d’ADECAFF, la patronal d’empreses d’activitat física i fitnes de Catalunya, va admetre que la Llei els toca tangencialment. Però alhora va ser contundent: “És una llei innecessària, perquè l’esport és una activitat privada”. La raó de la norma, segons el seu punt de vista, és “pel caràcter de representativitat d’Espanya”. En canvi, “no es pot regular si vull anar al gimnàs”. De totes maneres, va admetre’n l’existència “per regular l’intrusisme, la seguretat de la pràctica”. I va arribar a la conclusió que s’ha perdut una oportunitat en no centrar-se en la salut i la seguretat.
En representació del col·lectiu dels professionals, Vicente Gambau Pinasa va destacar l’interès del Consejo COLEF, que ha estat actiu i amatent a tot el trajecte que ha viscut la Llei de l’esport espanyola. El posicionament de fons és que “cal reivindicar el concepte que apareix a la Constitució: educació física i esport, i també d’acord amb la Unesco i la seva Carta internacional de l’educació física i l’esport”. Com a concepte general, va insistir: “l’educació física no és només una assignatura, és un dret constitucional”. I aleshores el seu discurs es va centrar a dir que “el que cal regular són els serveis professionals, perquè estan en joc la salut i la seguretat dels usuaris”. Segons la seva anàlisi, queda “una llei que no està ben integrada”.