Quan parlem de mort sobtada relacionada amb l’esport sovint salten totes les alarmes, ja que sempre és una noticia trista i amb un gran impacte mediàtic que genera moltes incerteses i, a la vegada, moltes qüestions de difícil resposta. La Unitat d’Esport i Salut del Consell Català de l’Esport (CCE) -dins l’univers Esportcat-Generalitat de Catalunya-, promou des de fa molts anys la salut mitjançant la prescripció de l’activitat física i impulsa la pràctica esportiva federada, partint sempre d’uns protocols de revisions medico-esportives amb l’objectiu de minimitzar els riscos cardiovasculars per, entre d’altres objectius, prevenir la mort sobtada.

Amb la voluntat d’aportar més llum sobre aquest tema, el CCE va organitzar una jornada a la seu d’Esplugues de Llobregat per presentar els resultats de ’L’estudi registre de la mort sobtada relacionada amb l’esport a Catalunya’, treball derivat del conveni de col·laboració entre el mateix CCE, l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya (IMLCFC) i el Servei d’Emergències Mèdiques (SEM).

Durant la trobada, que va aplegar experts en cardiologia i medicina de l’esport, es va posar en valor el fet que Catalunya és pionera en aquest tipus d’estudis, ja que és l’única comunitat estatal que treballa coordinadament amb els metges forenses i el SEM. L’objectiu és crear un gran registre de dades sobre la mort sobtada relacionada amb l’esport al nostre territori per tenir més coneixements epidemiològics a partir dels quals es podrà aprofundir més en la prevenció, així com tenir un coneixement real de l’abast de la problemàtica a Catalunya. La principal tasca dels centres de medicina de l’esport és l’excel·lència en la revisió mèdica-esportiva (el que es coneix com a screening pre participatiu) per autoritzar la pràctica esportiva i prevenir riscos cardiovasculars. Per això, és cabdal disposar de totes les dades possibles per minimitzar els riscos.

Seguint en aquesta línia, el cap de la Unitat d’Esport i Salut del CCE, el Dr. Daniel Brotons, explica que “amb la introducció de la intel·ligència artificial es podran agafar moltes altres dades de les que ja es disposen en la història clínica electrònica per realitzar estimacions molt més precises, com, per exemple, saber els nivells de contaminació, les hores físiques d’entrenament, aspectes relacionats amb la salut mental, etc., investigacions que des del SEM ja s’han posa’t en marxa. És a dir, es valoraran altres variables, a part de l’aspecte cardiovascular, per tal de personalitzar amb més efectivitat i fer una estimació més precisa del risc de mort sobtada.

Així mateix, el Dr. Brotons creu de vital importància “seguir incidint en la necessitat que tots i cadascun dels equipaments esportius del país disposin de desfibril·ladors i de gent formada que els sàpiga utilitzar. Aquest factor ja millora la taxa de supervivència perquè la primera actuació que es fa sobre la persona afectada és molt més diligent. En aquests casos, el temps és un factor clau”.