Els juga­dors de les comar­ques tar­ra­go­ni­nes que han tin­gut el pri­vi­legi de mili­tar en l’ACB es podrien comp­tar, si fa no fa, amb els dits d’una mà. Actu­al­ment, l’esten­dard és el pivot tor­tosí del Bàsquet Girona Jaume Soro­lla. Per això, i perquè, a més, va sor­tir del plan­ter del CBT (Club Bàsquet Tar­ra­gona) tot i haver nas­cut a Reus el 1971, Berni Álva­rez és una lle­genda espor­tiva a Tar­ra­gona, una per­sona cone­guda, reco­ne­guda i esti­mada. Tri­plista empe­dreït de canell pri­vi­le­giat, va jugar vuit tem­po­ra­des a l’elit amb el Pamesa València, on va gua­nyar una copa, i en el Caprabo Lleida. També va par­ti­ci­par el con­curs de tri­ples ACB. Amb un èxit nota­ble, ja que va ser fina­lista en les edi­ci­ons del 1998/99, gua­nyada per Alberto Her­re­ros, i en la del curs 1999/2000, amb tri­omf per a Alberto Angulo. Berni va pen­jar les saba­ti­lles el 2010. El 2023 va posar fi a la seva segona etapa d’entre­na­dor del CBT després de tretze tem­po­ra­des, que aviat és dit, amb diver­sos ascen­sos a LEB Plata. Un exem­ple de dedi­cació, mà esquerra, sin­to­nia i per­se­ve­rança, qua­li­tats que l’han enlai­rat i que ara haurà de con­ti­nuar espre­ment com a fla­mant pri­mer con­se­ller d’Esports de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya, un càrrec històric de nova cre­ació que va pro­me­tre ahir i amb el qual Sal­va­dor Illa, el nou pre­si­dent, vol subrat­llar la importància que atorga el seu govern a la pràctica espor­tiva. El propòsit és que repre­senti un abans i un després, millo­rant les pres­ta­ci­ons econòmiques de la secre­ta­ria gene­ral de l’Esport i l’Acti­vi­tat Física. Caldrà veure si la dotació econòmica de la nova con­se­lle­ria és direc­ta­ment pro­por­ci­o­nal a l’expec­tació que genera i que reclama el sec­tor, o no és res més que un canvi de nomen­cla­tura pro­pa­gandístic. Álva­rez, l’esco­llit, va entrar en el món de la política el 2019 en la llista de Josep Fèlix Balles­te­ros (PSC). Pri­mer com a regi­dor a l’opo­sició, i tot seguit, amb l’alcalde Rubén Viñuales, en qua­li­tat de segon tinent d’alcalde d’Esports, Edu­cació, Turisme Espor­tiu i Salut, a més de con­se­ller dels bar­ris de l’Eixam­ple nord i sud. Havia rebut anys abans la pro­posta de Balles­te­ros però no la va accep­tar. L’edil havia con­fiat en l’atleta Nata­lia Rodríguez, que va ple­gar pocs mesos després adduint incom­pa­ti­bi­li­tat amb l’atle­tisme, i bus­cava un altre refe­rent espor­tiu. Berni, a més, es va fogue­jar i pro­mo­ci­o­nar amb una experiència esgo­ta­dora com a mem­bre de l’orga­ni­grama tècnic dels Jocs Medi­ter­ra­nis de Tar­ra­gona 2018, en qua­li­tat de tècnic supe­rior d’esports espe­ci­a­lit­zat en bàsquet i assu­mint un bon gra­pat de mal­de­caps. Lluny de les fotos dels polítics i dels cops de colze, se’l podia veure pels pave­llons sovint ben atra­fe­gat i arro­man­gant-se. Els seus dies “tenien vint hores” perquè era el res­pon­sa­ble de cinc esports. Tant a l’Ajun­ta­ment com en els Jocs va coin­ci­dir amb Javier Villa­mayor, desig­nat ara secre­tari de govern i que serà home fort d’Illa.