A la recerca de l'equilibri
Primera divisió. Césare Prandelli ha prioritzat millorar les prestacions defensives del València, l'únic club de primera que no ha acabat un partit sense encaixar cap gol
El 2004 el València completava la millor temporada en els seus 93 anys d'història amb la consecució d'un doblet inoblidable. Aquell conjunt liderat des de la banqueta per Rafa Benítez i amb una parella de centrals gairebé inexpugnable formada per Roberto Fabián Ayala i Carlos Marchena, va ser capaç d'enlluernar Europa i fer ombra el Real Madrid dels galàctics fent gala d'una fiabilitat i d'una solidesa encomiables.
Una situació diametralment oposada a l'actual, en què lluny d'aquells temps el conjunt valencianista ha exhibit una fragilitat defensiva preocupant en aquest primer terç del curs. Les xifres parlen per si soles, i és que amb deu jornades disputades, el València no només és el quart equip més golejat de primera, sinó que, a més, és l'únic conjunt que no ha estat capaç de mantenir la porteria a zero en cap partit.
Tanmateix, tret d'un 4-0 infligit a l'Eibar a finals del curs passat, l'equip valencianista ha rebut com a mínim un gol en els darrers 37 compromisos disputats en aquest any natural.
“La base és bona, ara hem de donar sentit i equilibri a l'equip”, expressava Cesare Prandelli poques hores abans d'assumir les regnes del València després de la destitució de Pako Ayestaran.
Disposat a revertir la situació al més aviat possible, el preparador nascut a Orzinuov, a la Llombardia, té marcat entre cella i cella crear un bloc defensiu compacte i cohesionat que sigui capaç de tancar bé els espais interiors i minimitzar les constants errades defensives –és l'equip amb més penals en contra de la competició (6)– que ha acumulat l'equip en aquest inici de temporada, en què després d'haver sumat tan sols tres victòries, es troba situat un sol punt per sobre el descens.
Garay i Mangala, al rescat
Aterrats a la capital del Túria l'últim dia del mercat de fitxatges, l'argentí i el francès s'han de convertir en els referents que facin oblidar tots els maldecaps a la rereguarda que s'han produït des de la marxa de Nicolás Otamendi i la més recent de Skhodran Mustafi. La mala planificació esportiva i inoportunes lesions, però, han provocat que fins ara tan sols hagin pogut coincidir al camp en dues ocasions. “Ara toca millorar l'equip i donar-li una identitat. Quan siguem un equip, pensaré en el futur”, va explicar Prandelli, conscient de la importància de mantenir un equilibri entre defensa i atac per començar a revifar un equip que aquesta nit, a Riazor, tindrà una nova prova de foc. El canvi no pot esperar més.