“Crec que només hi ha un secret per aconseguir l'èxit, aprendre dels fracassos i continuar treballant.” Amb aquesta premissa sintetitza Fran Escribá (València, 1965) la seva metodologia com a entrenador de futbol. Un corrent de pensament d'autosuperació per a un tècnic que al llarg de la seva carrera esportiva ha viscut èxits i fracassos de tots colors i que ara dirigeix un Vila-real que està signant un brillant inici de temporada. No obstant això, des del primer dia no tot van ser flors i violes per al preparador valencià, que després d'un any negre al capdavant del Getafe –va ser destituït sis jornades abans del final– va arribar a la Plana assumint les regnes d'un club sumit aleshores en una greu crisi institucional i esportiva. La inesperada destitució de Marcelino una setmana abans que s'iniciés el curs i la posterior eliminació de la Champions van fer trontollar l'ambiciós projecte del Vila-real després d'un estiu en què el club presidit per Fernando Roig va dur a terme una forta inversió econòmica que va rondar els 40 milions d'euros.

Amb una clara aposta per un joc vistós, de possessió i gens especulatiu, Fran Escribá ha deixat enrere els dubtes inicials que s'havien generat després d'un seguit de mals resultats i ha teixit un equip que en aquest punt del campionat ja millora els punts que va assolir al seu moment el mateix Marcelino. “El seu punt fort era que sempre intentava que els seus equips fossin molt ordenats i que sobretot encaixessin pocs gols, era un factor en què sempre insistia molt. Quan atacàvem, sempre havíem de tenir cinc jugadors al darrere de la pilota. La premissa era clara: guardar la porteria pròpia i estar ben aplegats a la rereguarda”, rememora per a L'Esportiu Edu Albácar, capità i membre d'aquell Elx que la temporada 2012/13 va assolir l'ascens a la màxima categoria del futbol espanyol amb Escribá a la banqueta. “Aquell any tot va sortir rodó, va ser una campanya perfecta. L'equip va començar molt fort i vam anar líders des de la primera jornada i fins a la darrera”, comenta el lateral de Sant Jaume d'Enveja, un fix tant a segona com a primera. Situat només al darrere del Madrid i el Barça en la lliga i amb una sola derrota en onze jornades, Escribá ha dotat l'equip d'un dels signes d'identitat que va deixar el seu predecessor durant els darrers tres anys i mig: la solidesa defensiva. Amb un estil de joc basat en l'alta pressió i una gran capacitat de sacrifici i rigor tàctic a l'hora de defensar amb dues línies de quatre, els groguets són a hores d'ara el conjunt menys golejat de la competició, amb només set dianes encaixades. “Era una persona molt metòdica, treballadora i que passava moltes hores estudiant el rival al llarg de la setmana”, destaca Alberto Rivera, un altre dels integrants de l'històric ascens del conjunt il·licità. “No em sorprèn el seu progrés al Vila-real. S'han ajuntat un molt bon equip amb un molt bon entrenador i un cop superat un inici complicat, la bona feina s'ha vist reflectida en els resultats”, explica el migcampista de Puertollano.