RAZAK BRIMAH
INTERNACIONAL AMB GHANA
“Sempre hem demostrat que a l'Àfrica hi ha bons porters”
“Tenim moltes ganes de fer les coses bé i de canviar el que va passar fa dos anys”
“M'envia un missatge d'ànim cada cap de setmana quan veu que no jugo”
El dia que amb 15 anys vaig marxar cap a Alemanya, la meva mare plorava, però jo, en canvi, estava content perquè anava a jugar a fora
Razak Brimah (Accra, Ghana, 1987) defensa la porteria d'un dels semifinalistes de la copa d'Àfrica: Ghana. El porter dels black stars –que fa dos anys van ser subcampions–, disfruta del torneig que es disputa aquests dies al Gabon, enmig d'un curs difícil per ell ja que al Còrdova, l'equip on juga, ha perdut la titularitat. Acompanyat en cada partit del ninot de Spiderman que li va regalar el seu fill fa dos anys i que li porta sort, confia a treure's l'espina de l'última final, en què els ghanesos van perdre en els penals contra la Costa d'Ivori. Dijous buscarà fer un altre pas cap a la redempció, en les semifinals que enfrontaran la seva selecció amb el Camerun.
Suposo que tenen molt al cap la final de l'última edició...
La veritat és que sí. Tenim moltes ganes de fer les coses bé i de canviar el que va passar... Estem en un bon camí i penso que ho podem aconseguir.
Ara són un equip més madur...
Fa uns quatre anys que estem junts i som més o menys el mateix equip, els mateixos jugadors i l'ambient és molt bo i l'equip està molt bé. Hem crescut, hem madurat i tot va meravellosament bé. Esperem que segueixi així.
Què significa disputar la copa d'Àfrica?
Moltíssim. Per a qualsevol futbolista del món és molt important portar la samarreta del seu país i per a nosaltres, també. Defensar la bandera en un torneig com aquest és un gran orgull.
El futbol a l'Àfrica és com una religió...
Hi ha gent que quan el seu equip perd o els resultats no l'acompanyen no menja, i n'hi ha que fins i tot no dormen. Imagina't. De moment, nosaltres estem donant alegries a la nostra afició i al nostre país.
Quan es va adonar que volia ser porter?
Fa molts anys, ja. En deu fer vint. Tenia 9 anys, i a l'escola, quan jugàvem a futbol, ningú volia fer de porter, aleshores ens anàvem rellevant i quan em tocava a mi, ho parava tot. I hi va haver un dia que em vaig quedar a la porteria i ja no vaig sortir-ne, fins avui.
Va marxar aviat, amb 15 anys; no li va fer vertigen deixar el seu país?
No, perquè és el somni de qualsevol jugador africà, poder sortir del seu país, anar a jugar a fora i fer alguna cosa diferent. Recordo el dia que vaig marxar, la meva mare plorava i jo estava content. Era feliç perquè anava a jugar a fora i gràcies a ella, a la meva mare, que sempre m'ha donat suport, tot ha anat bé i puc dir que estic molt orgullós de mi mateix i també de la meva mare.
Va posar rumb a Alemanya... Com va viure aquell canvi?
Vaig anar al Wolfsburg. Hi vaig anar sol, tenia el meu tiet a tres hores de camí, però a la masia del Wolfsburg estava sol, i molt bé. Evidentment, és un canvi difícil, però, és clar, amb 15 anys tenia tota la il·lusió del món de jugar a futbol i passar-m'ho bé i, a poc a poc, em vaig anar adaptant, al fred sobretot, i a la resta i me'n vaig sortir.
Després va aterrar a Andalusia, previ pas per Portugal...
Va sortir l'opció d'anar al Polideportivo Ejido, i no m'ho vaig pensar dues vegades. Em van parlar del clima d'Andalusia, que era gairebé igual que el del meu país i vaig decidir anar allà a veure com anava i em va sortir molt bé.
Aquesta copa deu ser una desconnexió per a vostè, ja que a Còrdova està tenint un any complicat...
Per a un porter és difícil, però jo sóc un paio molt viu, en el sentit que ho aguanto tot. Imagina't, la temporada passada jugant-ho tot, vam arribar a les semifinals del play-off, que vam perdre, i en començar la nova temporada no vaig ser titular. Però és el què ens toca, als porters: juga un i no pot jugar l'altre. Ara només em toca seguir treballant, no he abaixat els braços i seguiré lluitant per estar bé quan em toqui jugar.
Amb Ghana té la confiança d'Avram Grant...
Ell segueix confiant en mi, des que vaig debutar amb la selecció. De fet, cada cap de setmana quan mira l'alineació del Còrdova i veu que no hi sóc, m'envia un missatge esperonant-me i dient-me: “Treballa bé, entrena't bé, que tenim feina al davant, tenim la copa i quan arribi el moment has d'estar bé.” I gràcies a Déu és el que he fet fins ara. Un porter sempre s'ha d'entrenar bé, perquè mai sap què pot passar.
Hi ha un corrent d'opinió que diu que els porters africans són diferents. Què en pensa?
No hi estic gens d'acord. A Europa es diu molt, però jo crec que és un error... De porters bons i dolents, n'hi ha a tot arreu. Hi ha molts bons porters a l'Àfrica i ho hem demostrat sempre.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Notícies
Dimarts,30 abril 2024